El butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural ha publicat recentment el retrobament d’una falguera en perill d’extinció a l’àmbit del Parc Natural de Montsant, 85 anys després de la seva primera cita. Es tracta de l’Asplenium sagittatum, coneguda vulgarment com a llengua de cérvol, una espècie fàcil de reconèixer per la singularitat de la morfologia de les seves fulles, que viu a les fissures de les pedres, en indrets ombrívols de la muntanya i també a latituds més baixes.
Aquesta planta es va identificar per primer i últim cop al parc a la boca d’un avenc l’any 1929, de la mà del doctor Prudenci Seró, un dels primers naturalistes, natural de Cabacés, que va estudiar la flora de la zona. Es va especialitzar en briòfits, i va aconseguir crear un herbari amb les 500 plantes més corrents de l’indret entre els anys 1945 i 1961.
Posteriorment, els treballs exhaustius dels doctors Julián Molero i Roger Pascual el 1976 i 2007, respectivament, no van servir per retrobar l’espècie. Tampoc les cerques impulsades pel Parc Natural de Montsant entre el 2009 i el 2014. Va ser l'any 2014 quan el doctor Roger Pascual la va retrobar, guiat fins a l’avenc per Josep Ramon Miró, veí de Cabacés.
A més de la falguera, el butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural ha publicat 29 cites noves i altres dades d'interès de la flora del massís de Montsant, aportades pel doctor Roger Pascual. D’aquesta manera, augmenten fins a 1.305 el nombre d’espècies de flora vascular al parc de Montsant, convertint-lo en un dels indrets amb més biodiversitat de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Opina!