El porcí tanca 2017 en 1,26 euros per quilo viu, 0,13 euros més que en el 2016

Unió de Pagesos valora positivament l’any 2017 pel que fa a la recuperació de preus del sector porcí, el valor mitjà dels quals (1,26 euros per quilo viu) ha augmentat respecte de la mitjana del 2016 i del 2015 a Mercolleida, que va ser els dos anys d’1,13 euros per quilo viu. L’increment del marge econòmic per al ramader, gràcies a l’augment de les cotitzacions i el manteniment de costos de producció, ha permès tancar un any positiu per al sector.

Tenint en compte que, segons SIP Consultors, la mitjana del cost de producció del 2017 va ser de 1,02 euros per quilo, valor que consolida la reducció en els últims anys, per als ramaders, el guany d’un porc el 2017 va ser d’uns 20 euros. Respecte al 2016, el cost de producció ha baixat una dècima. Aquesta disminució es deguda a l’alimentació i la millora d’eficiència. Des del 2013 i fins el 2017, segons SIP Consultors, el cost del pinso s’ha reduït de 2,79 a 2,60 quilos de pinso per quilo de carn produïda. Pel que fa a la prolificitat (nombre de garrins per truja a l’any), ha passat de 25,2 el 2013 a 27,4 el 2017.

Quant a la producció, segons dades provisionals del Departament d’Agricultura, fins a l’octubre del 2017 els escorxadors catalans van sacrificar un 2% menys d’animals que l’any anterior tot i que en l’àmbit estatal hi va haver un augment del 8% d’animals respecte al 2016.

Pel que fa a les exportacions, representen el 70% del total de la producció porcina catalana, i el 50% de l’estatal. Durant els nou primers mesos del 2017, segons Interporc, van créixer un 13% a l’Estat espanyol i van suposar 3.700 milions d’euros. França és el primer destí (244.447 tones), seguit de la Xina (242.721 tones). La previsió d’exportacions per al 2018, en canvi, és menys optimista a causa de l’encariment del dòlar respecte a l’euro.

D’altra banda, Unió de Pagesos considera que durant els propers anys els productors de porcí s’hauran d’adaptar als requisits del Decret d’ordenació ramadera, i als del nou Decret de fertilització i gestió de dejeccions ramaderes, que suposarà, entre altres, noves exigències mediambientals i implicarà haver d’afrontar noves inversions per adaptar-s’hi. Un altre dels reptes del sector serà el de continuar reduint l’ús d’antimicrobians.