Alimentació

29/06/2012

De la granja a la taula, Carns Martí aposta per la venda directa al consumidor

Martí Sala prové d'una família de ramaders i des del 2009 ven ell mateix la carn

En els temps que corren cada vegada és més difícil saber què mengem i d'on prové. Per això, cada cop són més els ramaders que aposten per vendre directament els seus productes, potenciant una relació directa entre productor i consumidor o, el que és el mateix, facilitant que l'únic recorregut que segueixi la carn sigui de la granja a la taula.
Un d'aquests emprenedors és Martí Sala, ramader de tercera generació de Gurb (Osona) que al 2009 va decidir començar a vendre ell mateix la carn dels animals que cria a la seva granja.
Tres anys després l'experiència ha resultat positiva i Sala ven entre una i dues vedelles cada setmana, majoritariament a través d'internet o per comandes telefòniques, tot i que també subministra a algunes carniseries. Els seus productes es poden trobar en dos formats, la cistella familiar i la cistella varimitja. 


Formats per a famílies i grups
En el cas del format familiar, es tracta d'un lot pensat per reunions d'amics o familiars, per previsors que vulguin tenir el congelador ple o per grups. En aquesta cistella, que pesa entre 20 i 28 kilos, s'hi pot trobar bistecs, entrecots, peces de xurrasco, filet, carn lligada a punt per a guisar, daus per estofat, osobuco, hamburgueses i carn picada, a més d'ossos, que s'inclouen de forma gratuita i no es sumen al pes del lot. Pel que fa a la cistella varimitja, s'hi pot trobar el mateix però en menor quantitat, el que la fa ideal per a famílies i per a omplir el congelador si no tenim tant espai, ja que el seu pes oscil·la entre 10 i 14 quilos. 

Vedells frisons i alimentació natural

El principal punt fort d'aquesta carn, però, és la seva qualitat, ja que els animals provenen d'una explotació petita, un negoci familiar on cada vedell és tractat amb cura, i s'alimenten amb productes naturals, principalment farratges  dels mateixos camps de l'expotació i es reparteixen setmanalment per aconseguir el punt òptim de la carn, explica Martí Sala, que fa els lliuraments personalment a casa dels seus clients.


Ara, potenciar la carn de xai
A més, aquest ramader de Gurb té entre els seus projectes de futur potenciar la venda de carn de xai, ja que actualment no en pot subministrar sempre perque el ramat de que disposa és més petit que en el cas dels vedells (a la seva granja bovina té 120 animals).




---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

23/05/2012

Un jove emprenedor obre dues gelateries-iogurteries ecològiques

Bo de Vici (Bodevici), aquest és el suggerent i divertit nom amb el que un jove emprenedor, Jordi Rivera, ha posat en marxar un projecte innovador: la primera gelateria – iogurteria 100% ecològica, que ja compta, tot i que només fa un any que es va iniciar la idea, amb dues botigues al barri de Gràcia de Barcelona.  Els seus productes són totalment naturals i ecològics, comprats molts d'ells a productors catalans, i els seus envasos biodegradables, des de les tarrines, fetes amb fibra de canya de sucre, fins a les culleretes. Tota una filosofia  que, segons explica Rivera, es basa en quatre pilars  “la qualitat, els gustos naturals, la salut de les persones i el respecte per l’entorn”.

La llet, la fruita i els iogurts, de productors catalans

Amb aquesta filosofia, tota una declaració d’intencions, Rivera  ha apostat pels productors catalans com a proveïdors. Compra la llet a la granja ecològica La Selvatana de Campllong, els iogurts frescos de vaca i cabra a l’empresa ecològica Ecoplans, de Prats de Lluçanés i les maduixes, a productors del Maresme. Els únics productes que no venen de Catalunya aquells que o bé no es produeixen aquí o són difícils de trobar, com el sucre de canya, les fruites tropicals i el cacau pur.

Amb aquests ingredients, Rivera ofereix  un ventall de gustos i textures aptes per a tots els paladars: gelats, orxata fresca, batuts de fruita natural, iogurts amb “toppings” al gust del consumidor i, la novetat del 2012, Iogurt Fresc Gelat de vaca o de cabra. 

La xocolata negra bio, producte estrella

Els productes estrella, la xocolata negra bio i la orxata 100% natural, amb menys sucre i més cos que les orxates de gran consum. Uns detalls que marquen la diferència i que el consumidor nota. 
En aquest sentit, Rivera apunta que “cada vegada hi ha més gent que vol menjar productes honestos, naturals, saludables i respectuosos amb l’entorn” i reconeix que aconseguir una relació-qualitat preu com la que ofereix Bodevici no és fàcil, cosa que implica “deixar de guanyar a curt termini”.

Tot i això, el projecte  gaudeix de bona salut. Ara, quan falten pocs dies perquè Bodevici compleixi el seu primer any de vida, Rivera en fa un balanç positiu i explica que molta gent els ha felicitat per una iniciativa tan original i saludable, al mateix temps que s’alegra de que cada vegada hi ha més gent que valora “un bon producte, sense saboritzants artificials, colorants o greixos vegetals per fer montanyetes amb els gelats”.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------  

28/04/2012
L'empresa lleidatana Fruites Blanch destina un 10% de la seva producció a l'elaboració de sucs, melmelades i conserves

Amb una imatge molt moderna i actual i uns productes de qualitat elaborats de forma artesanal (en alguns casos amb la recepta dels avis), l’empresa lleidatana Fruites Blanch fa gairebé dos anys que va llençar al mercat una línia  de confitures, sucs  i conserves de fruita en almívar, que s’ha convertit en tot un èxit, tant que ja hi destinen un 10% de la seva producció.

Sucs, confitures i conserves de fruites Blanch                   Fotos: fruites Blanch

Fruites Blanch és una explotació fruitera de l’Horta de Lleida (on tothom els coneix com Cal Camarasa), es tracta d'una petita empresa familiar que compta amb 20 hectàrees de terreny (on planta  peres, pomes, nectarines i préssecs) i compta amb una producció de 500 tones anuals de fruita. Tal i com explica el gerent de l’empesa, Juan Blanch, es dediquen a la venta de la seva fruita a majoristes nacionals i “a alguna botiga de la nostra zona i també hem començat a vendre a alguna escola”. A més de disposar de càmeres pròpies de frigoconservació per mantenir la producció. 
Sucs i melmelades amb la recepta del avis

Fa gairebé dos anys, van decidir complementar aquesta activitat i fer un salt endavant amb la creació d’una línea de productes elaborats, de la que es va encarregar la seva dona. La línia inclou confitures, fetes de forma totalment artesanal i amb la recepta dels avis, de diferents varietats de poma, pera, nectarina, préssec o tomàquet, entre d’altres. 

Tal i com expliquen des de Fruites Blanch, la seva recepta és molt senzilla, però alhora natural: fruita en el seu punt de maduració i pelada a ma, sucre (en una proporció del 30 al 40%,xifra molt inferior a la que inclouen les melmelades industrial de gran consum) i aigua. Després, només restar posar-la a bullir a foc lent fins que estigui al punt just de cocció. Aleshores, un cop triturada, es posa en pots esterilitzats i al bany maria per fer el buit i assegurar una esterilització perfecta. 

D’una manera similar preparen conserves en almívar de préssec, pera i macedònia, amb la fruita seleccionada, sucre i aigua com a únics ingredients i sense cap additiu i sucs, seguint també la mateixa filosofia, de manera que la fruita és la única protagonista i el sucre no supera mai el 20%.

El caràcter artesanal, la marca de la casa

És precisament aquest caràcter artesanal el que li dona als productes de Fruites Blanch la seva qualitat, una característica que no volen perdre. En aquest sentit, Juan Blanch explica que  “només volem vendre els nostres productes a Catalunya”, ja que “som artesans i això el client quan proba les nostres melmelades ho nota”. Per això, fugen de la producció industrialitzada, ja que, tal i com apunta Blanch "no podríem  donar la qualitat que nosaltres oferim".

Una qualitat, tant en el producte com en la seva presentació, que ja els ha donat els seus fruits: recentment han aconseguit el distintiu Km0, (que certifica  la proximitat dels productes) i el seu modern embalatge i disseny també ha estat guardonat. En aquest sentit, el passat 2011 van rebre el premi Anuaria a la millor identitat corporativa i aquest 2012 han estat distingits en tres categories dels prestigiosos premis Laus, els més reconeguts del món del disseny gràfic.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
28/04/2012
Un restaurador i un productor de carn amb mètodes tradicionals apleguen esforços per crear una carta conjunta

Para de Salvador Torras al Mercat de Calafell

De la granja a la taula, sense intermediaris, oferint un producte de màxima qualitat i de proximitat. Aquesta és la filosofia de la iniciativa que han posat en marxa dos emprenedors de Calafell (al Baix Penedès): David Vernet i Salvador Torras. El primer és el propietari del restaurant Vell Papiol i el segon, un ramader especialitzat en vedella, xai i cabrit, que cria amb mètodes sostenibles i de forma tradicional, primant l'alimentació natural (amb cereals i farratges del seus propis camps i sense pinsos industrials) i el benestar dels animals (ajuntant a pocs exemplars en amplis corrals).

Imatge interior del restaurant Vell Papiol

Amb aquesta filosofia gairebé artesanal, Salvador Torras, obté un producte de gran qualitat que ven a la seva parada del mercat de Calafell, i que es pot degustar també al restaurant Vell Papiol, on aquests dies s'ha elaborat una carta especial amb els productes del ramader. Segons explica el propietari del restaurant, David Vernet, tot i que el seu establiment es basa en cuina marinera a base de peix i marisc que compren directament a la llotja de pescadors de Vilanova i la Geltrú, "també treballem amb altres productes com carn i verdura de temporada", per això, "vam començar a buscar una carn de qualitat i alhora de proximitat". I així va ser com es van posar en contacte amb el jove ramader Salvador Torras, amb qui van establir una relació que va més enllà de la que típica proveïdor-client. Arran d'aquesta amistat, han elaborat conjuntament una carta amb els seus productes que es podrà tastar des d'avui, 28 d'abril, fins al 13 de maig, al Vell Papiol.


Diferents parts del animals i diferents formes de cuinar-los 
Entre els plats que els clients podran degustar hi ha una amanida de brots joves i mongeta verda amb ronyons de cabrit a la brasa i vinagreta de mostassa antiga, un filet de vedella a la brasa de carbó amb milfulls de patata, carxofa del Vendrell i herbes  o una cuixa de cabrit farcida de fruits secs amb el seu suc aromatitizat d'herbes del Mediterrani, entre d'altres, ja que com explica Vernet, "s'ha intentat usar diferents parts de la vedella i el cabrit i diferents maneres de cuinar-los" per satisfer tots els paladars.

Imatge antiga del Vell Papiol

Vernet té clar que aquesta mena de col·laboracions donen un valor afegit als plats que el client cada vegada valora més. "El client és molt receptiu, valora moltíssim saber d'on prové o de quina manera s'ha produït el que s'esta menjant", explica i afegeix "és primordial tenir respecte al producte i al seu creixement natural", per això, al Vell Papiol prefereixen treballar amb productes de qualitat encara que siguin un pèl més cars, ja que, "el resultat final que s'obté val la pena", apunta el restaurador, que té clar que cada vegada cal primar més "el que s'anomena compra a pagès, és a dir, comprar al mateix productor" com una manera de "conèixer i assegurar la qualitat del producte i evitar intermediaris que l'encareixin en excés".




Crear una xarxa entre productors i restauradors
Per a Vernet, aquesta ha de ser la filosofia de la restauració en un món que, cada vegada més, es preocupa de saber el que menja, amb uns clients exigents i informats i on és fa més necessari que mai crear una xarxa entre productors, restauradors i societat en general "per tal de poder conservar la cultura gastronòmica del nostre país".
El Vell Papiol, obert des de 1997, es basa en la tradició tradició marinera local i de la família Vernet, que regenta el negoci amb Salvador Vernet i el seu fill David a la cuina i la dona d'aquest últim, Joana Navarro, a la Sala. Tot i que la seva especialitat és el peix i marisc, la seva recerca constant de productes de qualitat i de proximitat els ha portat a crear iniciatives com la que avui es posa en marxa i que permetrà als seus clients degustar una carn de gran qualitat.












25/04/2012
Espanya va exportar l'any 2011 un 10% més de sucs que l'any anterior

Tot i que la crisi econòmica sembla sacsejar tots els estrats de l'economia, el sector del sucs i els nèctars manté una forta presència al mercat exterior, com ho demostren les últimes dades de la Federación de Industrias de Alimentación y Bebidas (FIAB), on es mostra que l'any 2011 les exportacions d'aquests productes van registrar un augment del 10% en relació a l'any anterior.
Pel que fa al tipus de producte, el suc més exportat durant el passat any 2011 va ser el de raïm amb 220.000 tones de litres, un 31% més que l'any anterior, seguit pel de taronja, amb 203.000 tones. Entre els gustos de menor presencia exterior es troba el de poma, amb 53.000 tones, que ha de competir amb la producció xinesa i amb la d'altres països europeus, però que, tot i així, va augmentar el seu volum d'exportació en un 23%.
El principal mercat de destí per als sucs i nèctars espanyols segueix sent França, amb unes exportacions per valor de 201 milions d'euros, un 12% més que l'any anterior, seguida pel Regne Unit, amb 85 milions d'euros, d'Alemanya, Portugal i Itàlia.

A pesar de que la crisis económica parece hacer tambalear todos los estratos de la economía, el sector de los zumos y los néctares mantiene una fuerte presencia en el mercado exterior, como lo demuestran los últimos datos de la Federación de Industrias de Alimentación y Bebidas (FIAB), donde se muestra que en el año 2011 las exportaciones de estos productos registraron un aumento del 10% en relación al año anterior.
Por lo que respecta al tipo de producto, el zumo más exportado durante el pasado año 2011 fue el de uva con 220.000 toneladas de litros, un 31% más que en el año anterior, seguido por el de naranja, con 203.000 toneladas. Entre los gustos de menor presencia exterior se encuentra el de manzana, con 53.000 toneladas, ya que debe competir con la producción china y con la de otros países europeos. No obstante, aún así aumento su volumen de exportación en un 23%.
El principal mercado de destino para los zumos y néctares españoles sigue siendo Francia, con unas exportaciones por valor de 201 millones de euros, un 12% más que en el año anterior, seguido por el Reino Unido, con 85 millones de euros, por Alemania, Portugal e Italia.

24/04/2012
El Celler de Can Roca es podria convertir aquest diumenge en el millor restaurant del món

El restaurant que dirigeixen els germans Roca esta d'enhorabona. Aquesta mateixa setmana va rebre el Gran Prix de l'Art de la Cusine que atorga l'Acadèmia Nacional de Gastronomia, considerat el Nobel Gastronòmic, i ara es podria convertir en el millor restaurant del món si aconsegueix aquest diumenge colar-se en el primer lloc de la llista que elabora la revista Restaurant Magazine, una fita que es veu més pròxima arran del premi rebut aquesta setmana.
El Celler de Can Roca que ocupa actualment la segona posició del rànquing, per darrere del Noma de Copenhaguen, aspira a liderar aquesta llista dels millors 50 restaurants del món, com va fer El Bulli de Ferran Adrià durant 4 anys. Si, finalment, el restaurant gironí es corona com a guanyador, la cuina catalana tornarà a ocupar el primer lloc de la gastronomia mundial.

El restaurante que dirigen los hermanos Roca esta de enhorabuena. Esta misma semana ha recibido el Gran Prix de l'Art de la Cusine, que entrega la Academia Nacional de Gastronomía, considerado el Nobel Gastronómico y ahora se podría convertir en el mejor restaurante del mundo si consigue este domingo colarse en el primer lugar de la lista que elabora la revista Restaurant Magazine, un hito que se ve más próximo a raíz del premio recibido esta semana.
El Celler de Can Roca, que ocupa actualmente la segunda posición del ranking por detrás del Noma de Copenhague, aspira a liderar esta lista de los mejores 50 restaurantes del mundo, como hizo El Bulli de Ferran Adrià durante cuatro años. Si, finalmente, el restaurante gerundense se corona como ganador, la cocina catalana volverá a ocupar los primeros puestos de la gastronomía mundial.







20/04/2012

Carme Ruscalleda, Medalla al Mèrit en el Treball

La cuinera Carme Ruscalleda ha rebut avui a Barcelona, de mans de la ministra de Treball i Seguretat Social, Fátima Báez, la Medalla al Mèrit en el Treball, un guardó que reconeix la seva tasca al capdavant del restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, i de la seva delegació a Tokio (Japó), establiments que es reparteixen cinc estrelles Michelin, convertint així a Ruscalleda en la primera dona del món en aconseguir aquest nombre de distincions de la prestigiosa guia gastronòmica francesa.
Ruscalleda, que ha rebut la medalla en la categoria de plata, ha afirmat que creu molt en la cultura de l'esforç i, especialment, en temps com els que corren, quan, segons ha dit, és més aplicable que mai la cita que diu que "la feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres".
Juntament amb Ruscalleda, s'ha premiat a la editora Esther Tusquets i a l'empresari Alfredo Molinas.

La cocinera Carme Ruscalleda ha recibido hoy en Barcleona, de manos de la ministra de Empleo y Seguridad Social, Fátima Báez, la Medalla al Mérito en el Trabajo, un galardón que reconoce su tarea al frente del restaurante Sant Pau, en Sant Pol de Mar, y de su delegación en Tokio (Japón), establecimientos que se reparten cinco estrellas Michelin, convirtiendo así a Ruscalleda en la primera mujer del mundo en conseguir este número de distinciones de la prestigiosa guia gastronómica francesa.
Ruscalleda, que ha recibido la medalla en la categoría de plata, afirmó que cree mucho en la cultura del esfuerzo y, especialmente, en los tiempos que corren, cuando, según ha dicho, es más aplicable que nunca la cita que reza "el mal trabajo no tiene futuro, el buen trabajo no tiene fronteras".
Junto con Ruscalleda se ha premiado a la editora Esther Tusquets y al empresario Alfredo Molinas.



El cuiner José Andrés, l'únic espanyol a la llista de les 100 persones més influents segons la revista Time

José Andrés era fins ara el cuiner espanyol més popular als Estats Units, on aquest xef de Mieres (Asturies) té una cadena de restaurants. Per si això fos poc, el seu saber fer entre fogons, la seva personalitat i la seva vessant solidària l'han col·locat aquesta setmana al lloc 21 de les 100 persones més influents de la pàtria del menjar ràpid, segons el ranking que cada any elabora la revista Time.
Andrés, que té 42 anys, es va formar sota la batuta de Ferran Adrià al Bulli de Roses abans d'establir-se als Estats Units, on porta ja 20 anys i on regenta una cadena de restaurants amb establiments a Las Vegas, Washington i Los Àngeles. El cuiner, que és l'únic espanyol a la llista de la revista Time, ha escrit diversos llibres de cuina, ha participat en nombrosos programes de televisió i ha destacat també per la seva tasca humanitària, activitat que ha valorat especialment la revista Time alhora de col·locar-lo a la llista de les 100 persones més influents dels Estats Units.
El reconegut xef ha col·laborat també amb el govern dels EUA en diversos programes fer fomentar l'alimentació saludable i els productes naturals.


José Andrés era, hasta ahora, el cocinero español más popular de los Estados Unidos, donde este chef de Mieres (Asturias) tiene una cadena de restaurantes. Por si eso no fuera suficiente, su buen hacer entre fogones, su personalidad y su vertiente solidaria lo han colocado esta semana en el puesto 21 de la lista de las 100 personas más influyentes de la patria del Fast Food, según el ranking que cada año elabora la prestigiosa revista Time.
Andrés, de 42 años, se formó bajo la batuta de Ferran Adrià en el Bulli de Roses antes de establecerse en los Estados Unidos, donde lleva ya 20 años y donde regenta una cada de restaurantes con establecimientos en Las Vegas, Washington y Los Àngeles. El cocinero, que es el único español en la lista de la revista Time, ha escrito varios libros de cocina, ha participado en numerosos programas de televisión´y ha destacado también por su labor humanitaria, actividad que ha valorado especialmente la revista Time en el momento de colocarlo en la lista de las 100 personas más influiyentes de los Estados Unidos.
El reconocido chef ha colaborado también con el gobierno de los EEUU en varios programas para fomentar la alimentación saludable y los productos naturales.