El cens de gallines ponedores cau un 22% després de l'adaptació a la directiva europea

El passat mes d'agost va culminar el període d'adaptació de les granges espanyoles a la nova directiva sobre protecció de gallines ponedores. Des de l'Associació Espanyola de Productors d'Ous (ASEPRHU) es xifra en 600 milions d'euros la inversió realitzada pel sector espanyol per substituir les gàbies convencionals per altres més modernes que tenen com a objectiu aconseguir el benestar dels animals i la posta d'ous de qualitat. Aquests canvis, però, han fet que el cens de gallines ponedores caigui un 22%, ja que molts ramaders han decidit cessar la seva activitat abans que fer front al cost econòmic de modernitzar les seves granges.
Així, al juliol de 2012 hi havia 937 granges de ponedores registrades a Espanya (la mitat que a finals de 2006), el que suposa un cens de 34,9 milions de gallines ponedores (93% en gàbies, 2,4% a terra, 3,7 camperes i 0,3% ecològiques). Xifres que es situen un 22% per sota del mateix període de 2001.
Tal i com s'informa des de la Plataforma Tecnològica d'Agricultura Sostenible (PTAS), a Espanya (segon país productor d'ous de la UE) més del 90% de les gallines estan en gàbies, que ara tenen un 36% més d'espai per au i inclouen nius per la posta d'ous i zones per escarbar, entre d'altres accessoris. 

El pasado mes de agosto culminó el periodo de adaptación de las granjas españolas a la nueva directiva sobre protección de gallinas ponedoras. Desde la Asociación Española de Productores de Huevos (ASEPRHU) se cifra en 600 millones de euros la inversión realizada en el sector español para substituir las jaulas convencionales por otras más modernas que tienen como objetivo conseguir el bienestar de los animales y la puesta de huevos de calidad. Estos cambios, no obstante, han hecho que el censo de gallinas ponedoras caiga un 22%, ya que muchos ganaderos han decidido cesar su actividad antes que hacer frente al coste económico de modernizar sus granjas.
Así, en julio de 2012 había 937 granjas de ponedoras registradas en España (la mitad que a finales de 2006), lo que supone un censo de 34,9 millones de gallinas ponedoras (93% de las cuales en jaulas, 2,4 en suelo, 3,7 camperas y 0,3% ecológicas). Cifras que se sitúan un 22% por debajo del mismo periodo de 2011.
Tal y como se informa desde la Plataforma Tecnológica de Agricultura Sostenible (PTAS), en España (segundo país productor de huevos de la UE) más del 90% de las gallinas están en jaulas, que ahora tienen un 36% más de espacio por ave, además de incluir nidos para la puesta de huevos y zonas para escarbar, entre otros accesorios. 

UP calcula que el foc de l'Empordà ha causat danys de diferent consideració en 20 explotacions

Unió de Pagesos calcula que l’important incendi que afecta la comarca de l’Alt Empordà des de diumenge passat i que ha cremat més de 3.000 hectàrees de terreny agrícola d’un total de gairebé 14.000, ha afectat infraestructures d’una vintena d’explotacions en diferents graus d’intensitat. En algunes ha mort la majoria de bestiar. L’incendi, que encara no es troba en fase de control, ha perjudicat de manera important, tot i que desigual segons la zona, explotacions amb conreus de vinya, olivera i cirerers, a més de camps on hi havia farratge i bales de palla. També s’han vist afectades masies, pallers sencers o instal·lacions d’aigua, entre altres.

En algunes zones com Terrades i Llers hi hagut una afectació important de cirerers ja que, tot i que les cireres ja estaven collides, les fulles que quedaven als arbres estan seques i cremades i no és segur que es puguin salvar. A més, el foc també ha destruït farratge i bales de palla que estaven al camp o al cobert de les explotacions.

Quan als conreus de vinya, alguns han actuat de tallafocs i han quedat poc afectats (només els dos o tres primers rems), i d’altres, donada la virulència i alçada de les flames, també han patit  danys importants, sobretot a Capmany i Cantallops.

Unió de Pagesos, que ahir va fer una volta de reconeixement de les zones afectades amb el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, demana que arran dels efectes d’aquest incendi es tingui en compte la importància de reintroduir la pastura com a tallafocs imprescindible per poder evitar que es reprodueixin fets com aquest d’aquí a 10 o 20 anys. Aquests dies s’ha pogut veure clarament que algunes zones de sotabosc on pasturaven ovelles o vaques no s’han vist afectades per les flames, i això ha permès salvar granges i vivendes. Per al sindicat, cal una aposta pública pels tallafocs, ja siguin de pastura o d’altres tipus de conreus.

Tot i que ara la qüestió prioritària és controlar el foc i apagar-lo, el sindicat també demana, amb caràcter d’urgència i a causa de la magnitud d’aquest incendi, que el Govern de l’Estat incorpori la zona afectada en el projecte de Real Decret Llei, juntament a les recollides pel Congrés dels Diputats el 17 de juliol per pal·liar els danys produïts pels incendis forestals anteriors i per les tempestes de pedra a les comarques de Lleida del passat 5 de juliol.

Moren cremats 320 caps de bestiar de dues granjes a Darnius

Darnius, una petita població de poc més de 500 habitants, s'ha convertit en una de les zones més castigades del virulent incendi que crema des d'ahir a la tarda a l'Alt Empordà. Els seus veïns, com molts altres de la comarca, han viscut veritables moments de pànic durant les últimes 48 hores i , alguns, han perdut fins i tot els seus negocis a mans de les flames.
És el cas de dos ramaders de la població, que han vist com es cremaven les seves granjes sense poder fer res per salvar-les. En total, a la població han mort cremats 320 caps de bestiar, 200 en una granja i 120 en una altra, segons han informat des de Protecció Civil de la Generalitat.
A Darnius els veïns a hores d'ara els veïns continuen confinats a les seves cases, ja que s'ha alertat de que no surtin davant del perill per la revifada de les flames i és una de les zones on es treballa més intensament.