El gasoil agrícola arriba ja a un euro el litre

El gasoil agrícola es situa actualment a nivells històrics fregant -i superant- la barrera psicològica l'euro per litre, després d'una escalada de preus imparable durant el que portem d'any. A Catalunya, en funció d'on es compri, el gasoil B pot costar des de 0,96 euros per litre fins a 1,079, segons ha pogut comprovar Agronotícies.
Unes xifres que estan molt lluny de les que es pagaven fa uns anys, quan un litre de gasoil B costava al voltant de 0,27 euros per litre (any 2000), segons dades del sindicat valencià Unió de Llauradors. Precisament, aquest sindicat i altres organitzacions agràries han denunciat que aquests preus, que actualment ja contribueixen a augmentar notablement els costos de producció de pagesos i ramaders, es veuran encara més amplificats amb la pujada de l'IVA anunciada per l'executiu de Rajoy i prevista pel proper dissabte 1 de setembre.

El gasóleo agrícola se sitúa actualmente a niveles históricos rozando -y superando- la barrera psicológica del euro por litro, después de una escalada de precios imparable en lo que llevamos de año. En Catalunya, en función de donde se compre, el gasóleo B puede costar desde 0.96 euros por litro hasta 1,079, según ha podido comprobar Agronotícies.
Unas cifras que están muy lejos de las que se pagaban unos años atrás, cuando un litro de gasóleo B costaba alrededor de 0,27 eruos por litro (año 2000) según datos del sindicato valenciano Unió de Llauradors. Precisamente, este sindicato y otras organizaciones agrarias han denunciado que estos precios, que actualmente ya contribuyen notablemente a aumentar los costos de producción de ganaderos y agricultores, se verán aumentados con la subida del IVA anunciada por el ejecutivo de Rajoy y prevista para el próximo sábado 1 de setiembre.

Un estudi diu que les granges poden estalviar un 35% de l'energia que gasten

Un estudi confeccionat per l'Instituto Enerxético de Galicia (Inega) desvetlla que les granges podrien estalviar fins un 35% de l'energia que consumeixen a l'any aplicant una sèrie de mesures d'estalvi i eficiència energètica, tals com revisar l'estat dels seus tractors i maquinària agrícola, entre d'altres.
Segons l'estudi, que es centra en explotacions lleteres, el gruix de la despesa energètica d'aquestes granges correspon a dos conceptes: el consum de gasoil i la despesa elèctrica. Així doncs, el consum de gasoil representa el 69% del total del consum energètic d'una explotació (pel combustible que consumeix la maquinària agrícola) i un 24% es pot atribuir al cost de la factura elèctrica, pels circuits de munyir i les sales de refredat de la llet.
Per això, planteja una sèrie de mesures enfocades específicament a aquestes despeses. Per una banda, s'aconsella fer un bon manteniment dels tractors i la maquinària agrícola (el que pot reduir el seu consum en un 25% segons l'estudi) i, per altra, aplicar mesures com instal·lar intercanviadors de plaques per refredar la llet, que suposaria fins a un 45% en el cost energètic dels tancs de fred, o instal·lar un sistema per adequar l'extracció de llet a la demanda existent en cada moment, de manera que no hagin de funcionar de forma continua.


Un estudio confeccionado por el Instituto Enerxético de Galícia (Inega) desvela que las granjas podrían ahorra hasta un 35% de la energía que consumen al año aplicando una serie de medidas de ahorro y eficiencia energética, tales como revistar el estado de sus tractores y maquinaria agrícola, entre otros.
Según el estudio, que se centra en explotaciones lecheras, el grueso del gasto energético de estas granjas corresponde a dos conceptos: el consumo de gasóleo y el gasto eléctrico, por los circuitos de ordeño y las salas de enfriado de la leche.
Por eso, plantea una serie de medidas enfocadas especificamente a estos dos gastos. Por un lado, se aconseja realizar un buen mantenimiento de los tractores y la maquinaria agrícola (lo que puede reducir su consumo en un 25% según el estudio), y, por otro, aplicar medidas como instalar intercambiadores de placas para enfriar la leche, que supondría hasta un 45% del coste energético de los tanques de frío, o instalar un sistema para adecuar la extracción de leche a la demanda de cada momento, de modo que no haya de funcionar de forma continua.