Josep Maria Pelegrí seguirà al capdavant d'Agricultura durant la pròxima legislatura

El President Mas ha fet pública avui la composició del nou govern de la Generalitat per a la pròxima legislatura, un executiu que presenta algunes cares noves però que opta, majorità riament, per una línia continuista. Al menys així serà en el cas de la cartera d'Agricultura, que seguirà ostentant el lleidatà Josep Maria Pelegrí, que ha ocupat el càrrec durant els últims dos anys.
Pelegrí, que havia estat conseller de Governació durant l'últim govern de Jordi Pujol, ha ocupat també al llarg de la seva trajectòria diferents càrrecs polítics a nivell municipal (a l'Ajuntament de Lleida) i supramunicipal (al Consell Comarcal del Segrià, la Diputació de Lleida o al Parc Nacional d'Aigüestortes entre d'altres).  Va arribar a Agricultura, una cartera on en els últims anys han tingut molt pes els polítics de Ponent (Francesc Xavier Marimon, Josep Grau, Antoni Siurana, Joaquim Llena...) després de les eleccions de 2010 i els comicis anticipats del passat novembre van fer sonar la possibilitat d'un relleu quan encara li quedaven dos anys teòrics al càrrec. Finalment, però, Pelegrí seguirà ocupant la conselleria d'Agricultura i serà, juntament, amb Joana Ortega i Ramon Espadaler, un dels representants d'Unió Democràtica de Catalunya al nou Govern.

El presidente de la Generalitat Artur Mas ha hecho pública hoy la composición del nuevo Govern para la próxima legislatura, un ejecutivo que presenta algunas caras nuevas pero que opta, mayoritariamente, por una línea de continuidad. Al menos así será en el caso de la cartera de Agricultura, que seguirá ostentando el leridano Josep Maria Pelegrí, que ha ocupado el cargo durante los últimos dos años.
Pelegrí, que había sido conseller de Governació durante el último gobierno de Jordi Pujol, ha ocupado a lo largo de su trayectoría varios cargos políticos a nivel municipal (en el Ayuntamiento de Lleida) y supramunicipal (en el Consell Comarcal del Segrià, la Diputación de Lleida o el Parc Nacional d'Aigüestortes, entre otros). Llegó a Agricultura tras las elecciones de 2010 y los comicios anticipados de este noviembre  hicieron barajar la posibilidad de un relevo cuando le quedaban todavía dos años teóricos en el cargo. Finalmente, no obstante, Pelegrí seguirá ocupando la consejería de Agricultura y será, junto con Joana Ortega y Ramon Espadaler, uno de los representantes de Unió Democràtica en el nuevo ejecutivo catalán.

Desenvolupament rural i PAC, al Consell de Ministres d'Agricultura de la UE d'avui

Els Ministres d'Agricultura de la UE es reuneixen avui a Luxemburg per tractar diferents temes, com el desenvolupament rural, la reforma de la PAC o el benestar animal (centrat aquest cop en el porcí). A petició de Polònia i Lituania també es parlarà del sector lleter.
La reunió comptarà amb la presència del comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos, i amb el de Sanitat i Consum, John Dalli.


Los Ministros de Agricultura de la UE se reúnen hoy en Luxemburgo para tratar diferentes temas, como la reforma de la PAC, el desarrollo rural o el bienestar animal (centrado esta vez en el porcino). A petición de Polonia y Lituania también se hablará del sector de  la leche.
La reunión contará con la presencia del comisario europeo de Agricultura Dacian Ciolos y con la del de Sanidad y Consumo, John Dalli.

La UE diu que flexibilitzarà el "pagament verd" de la nova PAC

Imatge del Consell d'Agricultura de dimarts passat a Brussel·les

El Greening o pagament verd de la futura PAC, que pot suposar fins al 30% de les ajudes, s'ha convertit en un dels temes més polèmics de la reforma de la política agrària comuna. Tant és així, que aquest tema va centrar la reunió dels ministres d'Agricultura dels Estats Membres amb el comissari Dacian Ciolos del dimarts passat a Brussel·les. Segons diverses fonts, la UE estaria disposada a flexibilitzar algunes de les condicions d'aquesta mesura,després de les queixes de molts països.
En primer lloc, doncs, Brussel·les acceptaria deixar fora de l'obligació de diversificar cultius les explotacions de menys de 10 hectàrees (en la proposta inicial el límit per no fer rotacions de conreus era 3 hectàrees).També veuria amb bons ulls deixar-ne fora les finques de menys de 50 hectàrees que tinguin una part significativa en guaret o de pastures.
Així mateix, Brussel·les acceptaria modificar la definició de pastures permanents, de manera que es podrien incloure en aquesta categoria superfícies de pastura en les que els cultius herbacis no siguin predominants (com ara les zones de matolls). 
No obstant això, hi ha alguns punts en els que Ciolos no esta disposat a cedir. Per exemple, són punts no negociables que el pagament verd s'introdueixi en el primer pilar, que s'apliqui de manera homogènia a tots els productors de la UE, que s'apliqui sobre el 100% de les finques elegibles a pagaments i que el pagament verd suposi el 30% del total de les ajudes.

Les pastures, un dels temes que generen controvèrsia a la nova PAC

El Greening o pago verde de la futura PAC, que puede suponer hasta el 30% de las ayudas, se ha convertido en uno de los temas más polémicos de la reforma de la política agraria común. Tanto es así que este tema centró la reunión de los ministros de Agricultura de los Estados Miembros con el comisario Dacian Ciolos del martes pasado en Bruselas. Según diversas fuentes, la UE estaría dispuesta a flexibilizar algunas de las condiciones de esta medida, después de las quejas de muchos países.
En primer lugar, pues, Bruselas aceptaría dejar fuera de la obligación de diversificar cultivos las explotaciones de menos de 10 hectáreas (en la propuesta inicial el límite para no hacer rotaciones de cultivos era de 3 hectáreas). También vería con buenos ojos dejar fuera las fincas de menos de 50 hectáreas que tengan una parte significativa en barbecho o de pastos.
Asimismo, Bruselas aceptaría modificar la definición de pastos permanentes, de modo que se podrían incluir en esta categoría superficies de pasto en las que los cultivos herbáceos no sean predominantes (como zonas de matorrales).
No obstante, hay algunos puntos en los que Ciolos no está dispuesto a ceder. por ejemplo, son puntos no negociables que el pago verde se incluya en el primer pilar, que se aplique de manera homogénea a todos los productores de la UE, que se aplique sobre el 100% de las fincas elegibles a pagos y que el pago verde suponga el 30% del total de las ayudas.