Els titulars d'explotacions amb vinyes estaran obligats aquest 2013 a fer la DUN

                                                                                           Foto: Agronoticies.com

La declaració de les superfícies agràries amb vinya patirà alguns canvis durant aquest any 2013. Així ho ha comunicat aquesta setmana el Govern, que ha explicat que aquestes superfícies hauran d'integrar-se amb la Declaració Única Agrària (DUN), amb l'objectiu d'unificar les dades que actualment consten tant a la DUN com al Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC).
La causa d'aquesta modificació és que, tot i el treball dels darrers anys, s'han detectat algunes divergències entre els dos sistemes d'informació relacionats amb les explotacions agràries amb vinyes, divergències que obliguen a fer un esforç per unificar les dades per tal de simplificar els tràmits.
Així doncs, per poder assolir aquest objectiu, aquest any 2013 tots els titulars d'explotacions amb vinyes estaran obligats a fer la DUN

La declaración de las superficies agrarias con viña sufrirá algunos cambios durante este año 2013 en Catalunya. Así lo ha comunicado esta semana el Govern, que ha explicado que estas superficies deberán integrarse con la Declaración Única Agraria (DUN), con el objetivo de unificar los datos que actualmente constan tanto en la DUN como en el Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC).
El motivo de esta modificación es que, pese al trabajo realizado durante los últimos años, se han detectado algunas divergencias entre los dos sistemas de información relacionados con las explotaciones agrarias con viñas, divergencias que obligan a realizar un esfuerzo por unificar los datos con el objetivo de simplificar los trámites.
Así pues, para poder alcanzar este objetivo, este año 2013 todos los titulares de las explotaciones con viñas estarán obligados a realizar la DUN.

UP assegura que "en cap cas" la independència suposaria perdre les ajudes agràries de la UE

Unió de Pagesos ha assegurat avui que en cap dels escenaris en els quals es donés un possible procés d'independència de Catalunya "no hi hauria cap motiu" perquè la pagesia, l'agroindústria o el món rural de Catalunya hagués de deixar de rebre els ajuts agraris, ja que aquestes subvencions, com ara la PAC, "no perillarien".
Així de contundent s'ha mostrat el sindicat, responent a una de les preguntes que més s'han fet els pagesos en sentir parlar d'independència: Perdrem la PAC? Doncs sembla que la resposta és no. Almenys així ho diu UP; que ha analitzat tres possibles escenaris que acabarien amb la independència de Catalunya. El primer d'ells seria que s'arribés a la independència a través d'un procés sense acord amb l'Estat Espanyol, però ajustat al dret internacional. En aquest cas, diu UP que es generaria una situació transitòria en la qual seria imprescindible la reforma per unanimitat dels tractats de la Unió Europea per recollir-hi el nou estat. En aquest cas, segons el sindicat, els ajuts a la pagesia s'anirien cobrant a compte de les aportacions que Catalunya no podria fer a la UE en no existir els mecanismes institucionals per fer-la efectiva.
Un segon supòsit que ha analitzat UP és què passaria si Catalunya arribés a la independència per una declaració unilateral no ajustada al dret internacional. En aquest cas, diu el sindicat, caldria esperar a una ampliació de la UE per formar-ne part. Tot i això, a Catalunya s'hauria de seguir aplicant el dret europeu per poder tornar a ser membre (una de les premisses bàsiques per assolir-ho). En no ser reconegut com a membre, no es generaria l'obligació de contribuir al sosteniment de la Unió Europea mentre no s'incorporés. Per tant, Unió de Pagesos considera que el nou estat podria fer front als pagaments equivalents a la PAC, ja que, "fins i tot disposaria d'un marge econòmic folgat amb els tributs recaptats, en no haver de pagar a la UE fins a la seva incorporació". En aquest segon cas, doncs, seria el govern del nou estat el que pagaria l'equivalent a la PAC mentre no s'incorporés a la UE:
Finalment, Unió de Pagesos ha analitzat què passaria amb els ajudes en el cas de que s'arribés a la independència mitjançant un procés pactat amb l'Estat espanyol. Si es donés aquesta situació, diu UP, "tampoc perillarien els ajuts a la pagesia", doncs hi hauria una continuitat jurídica en la PAC entre la situació prèvia i la posterior. En aquest sentit, recorda que la UE rep finançament dels estats a partir de l'IVA que recpata, dels aranzels que es cobren a les importacions i un participació en funció del PIB. Catalunya representa prop del 20% del total de la de l'Estat espanyol.
L'equip tècnic del sindicat ha elaborat un informe complet amb aquests tres supòsits arran de la preocuapció entre el sector per un possible escenari d'independència i sense que s'expliqués de forma clara quin seria el futur de la PAC si es donés aquest cas.

Unió de Pagesos ha asegurado hoy que en ninguno de los escenarios en los que podría darse un posible proceso de independencia de Catalunya "no habría ningún motivo" para que la agricultura, la agroindustria o el mundo rural catalán tuviera que dejar de recibir las ayudas agrarias, ya que estas subvenciones, como la PAC, "no peligrarían".
Así de contundente se ha mostrado el sindicato respondiendo a una de las preguntas qué más se han hecho los agricultores catalanes cada vez que oyen hablar de independencia: Perderemos la PAC? Pues parece que la respuesta es no, al menos así lo asegura UP, que ha analizado tres posibles escenarios que acabarían con la independencia de Catalunya. El primero de ellos sería que se llegar a la independencia a través de un proceso sin acuerdo con el Estado español, pero ajustado al derecho internacional. En este caso, dice UP, se generaría una situación transitoria en la que sería imprescindible la reforma por unanimidad de los tratados de la Unión Europea para recoger el nuevo estado. En este caso, según el sindicato, las ayudas a la agricultura se irían cobrando a cuenta de las aportaciones que Catalunya no podría hacer a la UE al no existir los mecanismos institucionales para hacerlo efectivo.
Un segundo escenario que ha analizado UP es que Catalunya llegara a la independencia por una declaración unilateral no ajustada al derecho internacional. En este caso, explica UP, habría que esperar a una ampliación de la UE para formar parte del grupo. Sin embargo, en Catalunya debería seguir aplicándose el derecho europeo para poder volver a ser miembro (una de las premisas básicas para conseguirlo). Al no ser reconocido como miembro, no se generaría la obligación de contribuir al sostenimiento de la UE mientras no se incorporara. Por lo tanto, UP considera que el nuevo estado podría hacer frente a los pagos equivalente a la PAC, ya que," incluso dispondría de un margen económico holgado con los tributos recaudados al no haber de pagar a la UE hasta su incorporación".
Finalmente, Unió de Pagesos ha analizado qué pasaría con las ayudas de la UE en caso de que se llegara  a la independencia a través de un proceso pactado con el Estado español. Si se diera esta situacion, dice UP, "tampoco peligrarían las ayudas a la agricultura", pues existiría una continuidad jurídica en la PAC entre la situación previa y la posterior. En este sentido, recuerda que Catalunya aporta el 20% de lo que el Estado español destina a la UE (a través del IVA; las tasas a las importaciones y una participación en función del PIB).
El equipo técnico del sindicato ha elaborado un informe sobre este tema a raíz de la preocupación existente en el sector sobre qué pasaría con las ayudas de la PAC en el caso de una posible independencia.

El Parlament Europeu posposa les seves propostes a la nova PAC fins al gener

La Comissió d'Agricultura del Parlament Europeu ha posposat fins a finals de gener la data d'adopció de les seves propostes per a la reforma de la PAC, ja que els eurodiputats esperen que aleshores els caps d'Estat i de Govern hagin acordat un pressupost per a la UE (i, per tant, també per a la PAC) per al període 2014-2020. 
L'argument de la comissió per explicar aquest retard és que no es pot planificar la nova política agrària comú sense saber de quants diners es disposarà per portar-la a la pràctica. "El marc financer és essencial per dibuixar la forma de la futura PAC" van explicar fonts de la comissió.

La Comisión de Agricultura del Parlamento Europeo ha pospuesto hasta finales de enero la adopción de sus propuestas para la reforma de la PAC, ya que los eurodiputados esperan que por entonces los jefes de Estado y de Gobierno hayan acordado un presupuesto para la UE (y, por lo tanto, también para la PAC) para el periodo 2014-2020.
El argumento de la comisión para explicar este retraso es que no se puede planificar la nueva política agraria común sin saber de cuánto dinero se dispondrá para ponerla en práctica. "El marco financiero es esencial para dibujar la forma de la futura PAC" explicaron fuentes de la comisión.

Agricultura pagarà el divendres el 50% de les ajudes de la PAC

El Departament d'Agricultura (DAAM) farà efectiu el proper divendres 26 d'octubre l'avançament del 50% de l'ajuda de Pagament Únic corresponent a la campanya 2012, segons ha informat avui el Govern, que ha afegit que aquest avançament representa el lliurament de 112 milions d'euros que revertiran en 51.930 productors d'arreu de Catalunya.
El pagament únic és l'ajut directe més important per a les explotacions agràries, tant en nombre de beneficiaris com en import pagat, essent una de les actuacions prioritaries de la Política Agrària Comuna (PAC), amb finançament 100% de la UE. 
Des del departament s'ha valorat que, amb aquest pagament, s'aconseguirà avançar aquests imports unes cinc setmanes abans de la data prevista i transferir liquiditat a les explotacions agràries en un context de crisi econòmica i manca de liquiditat com és l'actual.

El Departament d'Agricultura (DAAM) hará efectivo el próximo viernes 26 de octubre el adelanto del 50% de la ayuda del Pago Único correspondiente a la campaña 2012, según ha informado hoy el Govern, que ha añadido que este adelanto representa la entrega de 112 millones de euros que revertirán en 51.930 productores de toda Catalunya.
El pago único es la ayuda directa más importante para las explotaciones agrarias, tanto en número de beneficiarios como en importe pagado, siendo una de las actuaciones prioritarias de la Política Agraria Común (PAC), con financiación 100% de la UE.
Desde el Departament, se ha valorado que este pago conseguirá adelantar estos importes unas cinco semanas antes de la fecha prevista y transferir liquidez a las explotaciones agrarias en un contexto de crisis económica y de falta de liquidez como el actual.

UP estudiarà com afectaria la independència de Catalunya a les ajudes agràries de la UE

Quin seria el paper de l'agricultura en una Catalunya independent? quins serien els seus mercats? i els seus clients? Què passaria amb les ajudes de la UE? aquestes són algunes de les preguntes a les que el sindicat Unió de Pagesos vol donar resposta davant de l'escenari polític actual. Així ho ha explicat avui el coordinador general d'UP, Joan Caball, en una roda de premsa celebrada en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida, on ha volgut fer un repàs de la situació del sector i on ha dit que Unió de Pagesos és favorable al dret a l'autodeterminació dels catalans.
Caball ha dit, en aquest sentit, que ja han posat els seus tècnics a treballar per donar resposta a algunes d'aquestes qüestions, ja que  es tracta de temes que preocupen als seus socis, especialment el que fa referència a les subvencions i a la PAC, doncs es calcula que un terç de la renda dels pagesos catalans provés d'ajudes (la majoria europees). 

Cuál sería el papel de la agricultura en una Catalunya independiente? cuáles serían sus mercados? y sus clientes? Qué pasaría con las ayudas de la UE? Estas son algunas de las preguntas a las que el sindicato Unió de Pagesos quiere dar respuesta ante el escenario político actual. Así lo ha explicado hoy el coordinador general del sindicato, Joan Caball, en una rueda de prensa celebrada en el marco de la Fira de Sant Miquel de Lleida, donde ha hecho un repaso de la situación del sector y donde ha dicho que Unió de Pagesos es favorable al derecho a la autodeterminación del pueblo catalán.
Caball ha dicho en este sentido que ya han puesto sus técnicos a trabajar para dar respuesta a algunas de estas cuestiones, ya que se trata de temas que preocupan a sus  asociados, especialmente las referentes a las subvenciones y a la PAC, pues se calcula que un tercio de la renta de los agricultores catalanes proviene de ayudas (la mayoría europeas).

Els pagesos americans reben tres vegades més ajudes que els de la UE

La ajudes agràries dels Estats Units són molt superiors a les que reben els pagesos de la UE. Tant és així, que  l'any 2010 el sector agrícola nord-americà va rebre 172.000 milions de dòlars o, el que  és el mateix, unes ajudes de 422 euros per càpita, mentre que els pagesos europeus es van quedar en 76.000 milions d'euros, és a dir, 151 euros per càpita, gairebé tres vegades menys, segons dades del Moviment per a la Organització Mundial de la Agricultura (MOMAGRI).
Segons les dades recollides per MOGRAMI, el destí de les ajudes és també diferent als dos costats de l'Atlàntic. Així, mentre els americans orienten les subvencions a estimular la producció agrícola tenint en compte les condicions del mercat, a Europa el tipus d'ajudes no permeten reaccionar d'una manera eficient davant de la inestabilitat dels preus. Per això, des de MOGRAMI es demana als polítics europeus que incorporin a la futura PAC mecanismes reguladors que ajudin a estabilitzar els preus i els ingressos agrícoles.


Las ayudas agrarias de los Estados Unidos son muy superiores a las que reciben los agricultores de la UE. Tanto es así que durante el año 2010 el sector agrícola norte-americano recibió 172.000 millones de dólares o, lo que es lo mismo, unas ayudas de 422 euros por cápita, mientras que los agricultores europeos se quedaron en 76.000 millones de euros, es decir, 151 euros por cápita, casi tres veces menos, según datos del Movimiento para la Organización Mundial de la Agricultura (MOGRAMI).
Según los datos recogido por MOGRAMI, el destino de las ayudas es también diferente a los dos lados del Atlántico. Así, mientras los americanos orientan las subvenciones a estimular la producción agrícola teniendo en cuenta las condiciones del mercado, en Europa el tipo de ayudas no permite reaccionar de una manera eficiente ante la inestabilidad de los precios. Por eso, desde MOGRAMI se pide a los políticos europeos que incorporen a la futura PAC mecanismos reguladores que ayuden a estabilizar los precios y los ingresos agrícolas. 

Condemnat un funcionari de la UE per passar informació confidencial de la PAC a cooperatives franceses

Karel Brus, ex funcionari holandès de la Comissió Europea, va ser condemnat ahir a 40 mesos de presó per un tribunal de Bèlgica per haver passat informació confidencial sobre la Política Agrària Comuna (PAC) a empresaris francesos del sector agrícola, segons publica avui el diari Le Figaro.
L'ex funcionari, que ha estat considerat culpable de corrupció, ha rebut també una multa de 55.000 euros i el decomís de 140.000. El tribunal ha considerat provat que Brus havia facilitat informació confidencial a un lobby francès, informació que hauria permès a exportadors gals obtenir contractes preferents. A canvi, el funcionari condemnat hauria rebut diners i regals, com nits d'hotel a Paris, dinars i sopars en restaurants i prostíbuls.
Brus treballava a la Comissió Europea des de 1987 i va començar a ser investigat l'any 2001.


Karel Brus, ex funcionario holandés de la Comisión Europea, fue condenado ayer a 40 meses de cárcel por un tribunal de Bélgica por haber pasado información confidencial sobre la Política Agraria Común (PAC) a empresarios franceses del sector agrícola, según publica hoy el periódico galo Le Figaro.
El ex funcionario, que ha sido considerado culpable de corrupción, ha recibido también una multa de 55.000 euros y el decomiso de 140.000. El tribunal ha considerado probado que Brus había facilitado información confidencial a un lobby francés, información que habría permitido a exportadores galos obtener contratos preferentes. A cambio, el funcionario condenado habría recibido dinero y regalos, como noches de hotel en París, cenas y almuerzos en restaurantes y prostíbulos.
Brus trabajaba en la Comisión Europea desde 1987 y empezó a ser investigado en 2001.

Desenvolupament rural i PAC, al Consell de Ministres d'Agricultura de la UE d'avui

Els Ministres d'Agricultura de la UE es reuneixen avui a Luxemburg per tractar diferents temes, com el desenvolupament rural, la reforma de la PAC o el benestar animal (centrat aquest cop en el porcí). A petició de Polònia i Lituania també es parlarà del sector lleter.
La reunió comptarà amb la presència del comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos, i amb el de Sanitat i Consum, John Dalli.


Los Ministros de Agricultura de la UE se reúnen hoy en Luxemburgo para tratar diferentes temas, como la reforma de la PAC, el desarrollo rural o el bienestar animal (centrado esta vez en el porcino). A petición de Polonia y Lituania también se hablará del sector de  la leche.
La reunión contará con la presencia del comisario europeo de Agricultura Dacian Ciolos y con la del de Sanidad y Consumo, John Dalli.

El Govern reconeix la "incertesa" dels ramaders per la nova PAC i la lliberalització de quotes lleteres

El sector ramader català viu amb "incertesa" els canvis que s'esperen per un futur pròxim, com la reforma de la PAC, que comportarà la liberalització del mercat de quotes lleteres al 2015 (en el cas de la llet) i la reducció d'ajudes directes (en el cas del vaquí de carn). Una incertesa de la que el Govern és conscient, segons ha explicat avui el Director General d'Agricultura, Miquel Molins, que ha reiterat l'oposició frontal del seu departament sobre ambdues qüestions.
Molins, que ha fet aquestes declaracions durant la presentació de l'Informe 2011 de l'Observatori de la Llet, ha explicat que aquest òrgan passarà a partir d'ara a ocupar-se també del boví de carn, desprès de consensuar-ho amb els sectors implicats i d'arribar a la conclusió de que les problemàtiques dels dos sectors pels canvis normatius que s'aproximen així ho fan necessari.
Per altra banda, les dades de l'informe que avui s'ha presentat indiquen una conjuntura del sector de la llet amb preus a la baixa i rendibilitats molt per sota de la mitjana europea.

Les dades de l'Observatori de la llet es van presentar ahir / Los datos del Observatori de la Llet se presentaron ayer

El sector ganadero catalán vive con "incertidumbre" los cambios que se esperan en un futuro próximo, como la reforma de la PAC, que comportará la liberalización del mercado de cuotas lecheras en 2015 (en el caso de la leche) y la reducción de ayudas directas (en el caso del vacuno de carne). Una incertidumbre de la que el Govern es consciente, según ha explicado hoy el Director General d'Agricultura, Miquel Molins, que ha reiterado la oposición frontal de su departamento sobre ambas cuestiones.
Molins, que ha realizado estas declaraciones durante la presentación del Informe 2011 del Observatori de la Llet, ha explicado que este órgano pasará a partir de ahora a encargarse también del vacuno de carne, después de consensuarlo con los sectores implicados i de llegar a la conclusión de que las problemáticas de los dos sectores por los cambios normativos que se avecinan así lo hacen necesario.
Por otro lado, los datos del informe que hoy se ha presentado indican una conyuntura del sector de la leche con precios a la baja y rentabilidades muy por debajo de la media europea.

Els caçadors demanen una PAC més respectuosa amb el Medi Ambient

Els caçadors volen una PAC més respectuosa amb el medi ambient, així es desprèn de la reunió celebrada el passat dilluns a la seu del Parlament Europeu a Madrid on la Unión Nacional de Asociaciones de Caza (UNAC) va participar juntament amb altres actors implicats, com les associacions ecologistes SEO/Birdlife, Greenpeace o Ecologista en Acción, entre d'altres.
La UNAC va manifestar que comparteix la preocupació dels grups ecologistes pel fet de que Espanya pertany al grup de països que "posen en risc les fites medioambientals" de la futura PAC, buscant "alternatives menys ambicioses" o "intentant eliminar el greening o pagament verd".
Els caçadors creuen que s'han de corregir qüestions com l'ús de fitosantiaris, las llavors tractades o els monocultius intensius, entre d'altres.

Los cazadores quieren una PAC más respetuosa con el medio ambiente, así se traduce de la reunión celebrada el pasado lunes en la sede del Parlamento Europeo en Madrid donde la Unión Nacional de Asociaciones de Caza (UNAC) partició coonjuntamente con otros sectores implicados, como las asociaciones ecologistas SEO/Birdlife, Greenpeace o Ecologistas en Acción, entre otros.
La UNAC manifestó que comparte la preocupación de los grupos ecologistas por el hecho de que España pertenece al grupo de países que "ponen en riesgo las metas medioambientales" de la futura PAC, buscando "alternativas menos ambiciosas" o intentando eliminar el greening o pago verde.
Los cazadores creen que deben corregirse cuestiones como el uso de los fitosanitarios, las semillas tratados o los monocultivos intensivos, entre otros.

Brussel·les reconeix dificultats per aplicar la nova PAC al 2014

La reforma de la PAC podria no aplicar-se a partir del 2014, com estava previst, ja que diverses traves administratives podrien alterar el calendari. Així ho van explicar ahir els ministres d'Agricultura de la Unió Europea, reunits a Dinamarca, que van afirmar que la lentitud en l'aprovació del pressupost comunitari i el fet que per primera vegada s'hagi de comptar amb l'aprovació conjunta del Parlament Europeu i la Comissió Europea podrien dificultar l'aplicació de la nova PAC al 2014.
Els ministres d'Agricultura van coincidir en que sense l'aprovació del pressupost no es  pot donar llum verda a la reforma de la PAC, ja que és una de les polítiques amb més pes dins de la política europea. El mateix comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos, ha expressat els seus dubtes, dient que, tot i que la idea és seguir amb el calendari previst (i aplicar la nova PAC a partir del 2014), ja s'han començat a estudiar alternatives.

Arias Cañete amb el comissari europeu Dacian Ciolos ahir a Dinamarca durant la reunió de ministres d'Agricultura 

La reforma de la PAC podría no aplicarse a partir de 2014, como estaba previsto, ya que diversas trabas administrativas podrían alterar el calendario. Así lo explicaron ayer los ministros de Agricultura de la Unión Europea, reunidos en Dinamarca, que afirmaron que la lentitud en la aprobación del presupuesto comunitario y el hecho de que por primera vez haya que contar con la aprobación conjunta del Parlamento y la Comisión Europea podrían dificultar la aplicación de la nueva PAC en 2014.Los ministros de Agricultura coincidieron en que sin la aprobación del presupuesto no se puede dar luz verde a la reforma de la PAC; ya que es una de las políticas con más peso dentro de la política europea. El mismo comisario europeo de Agricultura, Dacian Ciolos, expresó sus dudas, diciendo que, a pesar de que la idea e seguir con el calendario previsto (y aplicar la nueva PAC a partir de 2014), ya se han comenzado a estudiar alternativas.

La UE diu que flexibilitzarà el "pagament verd" de la nova PAC

Imatge del Consell d'Agricultura de dimarts passat a Brussel·les

El Greening o pagament verd de la futura PAC, que pot suposar fins al 30% de les ajudes, s'ha convertit en un dels temes més polèmics de la reforma de la política agrària comuna. Tant és així, que aquest tema va centrar la reunió dels ministres d'Agricultura dels Estats Membres amb el comissari Dacian Ciolos del dimarts passat a Brussel·les. Segons diverses fonts, la UE estaria disposada a flexibilitzar algunes de les condicions d'aquesta mesura,després de les queixes de molts països.
En primer lloc, doncs, Brussel·les acceptaria deixar fora de l'obligació de diversificar cultius les explotacions de menys de 10 hectàrees (en la proposta inicial el límit per no fer rotacions de conreus era 3 hectàrees).També veuria amb bons ulls deixar-ne fora les finques de menys de 50 hectàrees que tinguin una part significativa en guaret o de pastures.
Així mateix, Brussel·les acceptaria modificar la definició de pastures permanents, de manera que es podrien incloure en aquesta categoria superfícies de pastura en les que els cultius herbacis no siguin predominants (com ara les zones de matolls). 
No obstant això, hi ha alguns punts en els que Ciolos no esta disposat a cedir. Per exemple, són punts no negociables que el pagament verd s'introdueixi en el primer pilar, que s'apliqui de manera homogènia a tots els productors de la UE, que s'apliqui sobre el 100% de les finques elegibles a pagaments i que el pagament verd suposi el 30% del total de les ajudes.

Les pastures, un dels temes que generen controvèrsia a la nova PAC

El Greening o pago verde de la futura PAC, que puede suponer hasta el 30% de las ayudas, se ha convertido en uno de los temas más polémicos de la reforma de la política agraria común. Tanto es así que este tema centró la reunión de los ministros de Agricultura de los Estados Miembros con el comisario Dacian Ciolos del martes pasado en Bruselas. Según diversas fuentes, la UE estaría dispuesta a flexibilizar algunas de las condiciones de esta medida, después de las quejas de muchos países.
En primer lugar, pues, Bruselas aceptaría dejar fuera de la obligación de diversificar cultivos las explotaciones de menos de 10 hectáreas (en la propuesta inicial el límite para no hacer rotaciones de cultivos era de 3 hectáreas). También vería con buenos ojos dejar fuera las fincas de menos de 50 hectáreas que tengan una parte significativa en barbecho o de pastos.
Asimismo, Bruselas aceptaría modificar la definición de pastos permanentes, de modo que se podrían incluir en esta categoría superficies de pasto en las que los cultivos herbáceos no sean predominantes (como zonas de matorrales).
No obstante, hay algunos puntos en los que Ciolos no está dispuesto a ceder. por ejemplo, son puntos no negociables que el pago verde se incluya en el primer pilar, que se aplique de manera homogénea a todos los productores de la UE, que se aplique sobre el 100% de las fincas elegibles a pagos y que el pago verde suponga el 30% del total de las ayudas.

Què és el Greening o Pagament Verd de la PAC?

La reforma de la PAC i, especialment, el greening o pagament verd que Brussel·les prepara per la nova política agrària comuna són el temes que centraran el Consell de Ministres d'Agricultura de la UE que tindrà lloc avui i demà.


En que consisteix el Greening o Pagament Verd?

1. Els agricultors han de mantenir pastures permanents
2. Han de rotar els cultius (han de conrear, almenys, 3 cultius, el més implantat no pot superar el 70% del total de superfície i el menys implantat ha d'arribar com a mínim al 5% del total cultivat pel pagès)
3. Han de mantenir el que s'anomena una àrea de manteniment ecològic de, almenys, el 7% de les terres agrícoles (les pastures permanents no s'inclouen en aquesta categoria).

La UE també debatrà demà sobre l'atontament dels animals abans de morir. Es tracta d'una petició de la delegació sueca que es debatrà a l'apartat de Varis.

Més informació sobre el pagament verd o Greening Aquí

Els ministres d'Agricultura es reuneixen de la UE
 avui i demà

La reforma de la PAC y, especialmente, el greening o pago verde que Bruselas prepara para la nueva política agraria común son los temas que centrarán el Consejo de Ministros de Agricultura de la UE que tendrá lugar hoy y mañana.

En que consiste el Greening o Pago Verde?

1. Los agricultores deben mantener pastos permanentes
2. Deben rotar los cultivos (deben conrear, al menos, 3 cultivos, el más implantado no puede superar el 70% del total de superficie y el menos implantado debe llegar, como mínimo, al 5% del total cultivado por el agricultor)
3. Deben mantener lo que se llama una área de mantenimiento ecológico de, al menos, el 7% de las tierras agrícolas (los pastos permanentes no se incluyen en esta categoria)

La UE también debatirá mañana sobre el atontamiento de los animales antes de morir. Se trata de una petición de la delegación sueca que se debatirá en el apartado de Varios.

Más información sobre el pago verde o Greening Aquí

Les comunitats autònomes rebutgen l'anomenat "pagament verd" de la nova PAC

La Unió Europea condiciona el cobrament de gairebé un terç de les ajudes de la nova PAC al compliment d'una sèrie d'exigències medioambientals. És el que s'anomena Greening o Pagament Verd, una mesura que ha topat amb l'oposició frontal de les comunitats autònomes espanyoles, que ahir li van fer saber al ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, el seu rebuig a la iniciativa i li van demanar que proposi a Brussel·les la seva disminució, flexibilització o, fins i tot, la seva desaparició.
En la reunió celebrada ahir amb Arias Cañete (preparatòria pel consell de ministres d'agricultura de la UE, que tindrà lloc la setmana que ve), totes les comunitats autònomes van coincidir en que la mesura és excessiva i en que caldria buscar opcions per flexibilitzar-la, ja que la consideren inassumible i creuen que dificultaria l'accés dels agricultors a les ajudes. L'anomenat Grenning o Pagament Verd que proposa Brussel·les per la futura PAC (que esta previst aplicar entre el 2014 i el 2020) consisteix en una sèrie de mesures ambientals que condicionen el cobrament d'un terç de les ajudes directes. Aquestes disposicions inclouen la rotació de cultius (rotació de tres cultius per explotacions de més de tres hectàrees) o el manteniment de pastures, entre d'altres.

Arias Cañete es va reunir ahir amb les Comunitats Autonomes

La Unión Europea condiciona el cobro de casi un tercio de las ayudas de la nueva PAC al cumplimiento de una serie de exigencias medioambientales. Es lo que se llama Greenning o Pago Verde, una medida que ha chocado con la oposición frontal de las comunidades autónomas españolas, que ayer le comunicaron al ministro de Agricultura, Miguel Arias Cañete, su rechazo a la iniciativa y le pidieron que proponga a Bruselas su disminución, flexibilización o, incluso, su total desaparición.
En la reunión celebrada ayer con Arias Cañete (preparatoria para el consejo de ministros de agricultura de la UE, que tendrá lugar la semana que viene), todas la comunidades autónomas coincidieron en que la medida es excesiva y en que habría que buscar opciones para flexibilizarla, ya que la consideran inasumible y creen que dificultaría el acceso de los agricultores a las ayudas.
El llamado Grenning o Pago Verde que propone Bruselas para la futura PAC (que está previsto aplicar entre el  2014 y el 2020) consiste en una serie de medidas ambientales que condicionan el cobro de un tercio de las ayudas directas.  Estas disposiciones incluyen la rotación de cultivos (rotación de tres cultivos para explotaciones de más de tres hectáreas) o el mantenimiento de pastos, entre otras.

La UE anul·la la multa imposada a Espanya per ajudes irregulars al sector de l'olivera

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anul·lat avui la multa que Brussel·les va imposar a Espanya per considerar que s'havien comés irregularitats en el lliurament de les ajudes comunitàries al sector de l'olivera durant les campanyes compreses entre els anys 1998 i 2001. La sanció que s'ha anul·lat, imposada al 2007, obligava a Espanya a pagar 113 milions d'euros.
Tot i que la multa ascendia a 184 milions d'euros, per considerar que s'havien comés irregularitats en les inspeccions als molins durant tres exercicis consecutius, Espanya va demanar anul·lar-ne només una part (els 113 milions d'euros) deixant sense recórrer la part de la sanció corresponent a la campanya 1999-2000 a Andalusia (que ascendeix a més de 70 milions d'euros).
Malgrat això, el tribunal general de la UE va desestimar el recurs d'Espanya, que va tornar a recórrer, en aquest cas davant del Tribuna del Justícia de la UE, òrgan que finalment avui li ha donat la raó.
El Tribunal es basa en el fet de que la UE no va seguir els tràmits establerts alhora de comunicar a Espanya que havia detectat irregularitats. Segons la normativa, Brussel·les ha de notificar la detecció d'irregularitats enviant al país afectat una notificació en la que s'identifiquin les deficiències i s'avisi de que les mesures realitzades durant els 24 mesos anteriors poden quedar sense finançament comunitari. Segons el tribunal, la comunicació de Brussel·les no explicava prou bé els motius de la sanció i no reunia els requisits establerts a la llei, motiu pel qual anul·la la sanció imposada a Espanya.


El Tribunal de Justicia de la Unión Europea ha anulado hoy la multa que Bruselas impuso a España al considerar que se habían cometido irregularidades en la entrega de las ayudas comunitarias al sector olivarero durante las campañas comprendidas entre los años 1998 y 2001. La sanción que se ha anulado, impuesta en 2007, obligaba a España a pagar 113 millones de euros.
A pesar de que la multa ascendía a 184 millones de euros, al considerar que se habían cometido irregularidades en las inspecciones a las almazaras durante tres ejercicios consecutivos, España pidió anular sólo una parte (los 113 millones de euros) dejando sin recurrir la parte de la sanción correspondiente a la campaña 1999-2000 en Andalucía (que asciende a más de 70 millones de euros).
No obstante, el tribunal general de la UE desestimó el recurso de España, que volvió a recurrir, en este caso ante el Tribunal de Justicia de la UE, órgano que finalmente hoy le ha dado la razón.
El Tribunal se basa en el hecho de que la UE no siguió los trámites establecidos en el momento de comunicar a España que había detectado irregularidades. Según la normativa, Bruselas debe notificar la detección de irregularidades enviando al país afectado una notificación en la que se identifiquen las deficiencias y se avise de que las medidas realizadas durante los 24 meses anteriores pueden quedar sin financiación comunitaria. Según el tribunal, la comunicación de Bruselas no explicaba suficientemente bien los motivos de la sanción y no reunía los requisitos establecidos en la ley, motivo por el que anula la sanción impuesta a España.

Demanen mantenir les ajudes diferenciades al sector de l'oli a la nova PAC

Mantenir les ajudes diferenciades per al sector de l'oli a la nova PAC, mantenir les ajudes per a la promoció del producte, plantejar la possibilitat de que el sector s'autorreguli o aplicar incentius per a la creació de grans grups són algunes de les peticions que la Interprofesional del Aceite de Oliva Español va fer el passat dilluns al comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos, durant una reunió a Còrdova.
Ciolos, de visita durant dos dies a Espanya, va poder escoltar aquestes peticions encaminades, segons aquest organisme, a "garantir el futur del sector". Per aquest motiu, es va fer especial incidència en que la nova PAC, que ara s'esta negociant, mantingui les ajudes diferenciades per al sector de l'oli, ja que, en cas contrari, la interprofessional creu que "un sistema de subvencions diferents a l'actual donaria lloc a l'abandonament d'importants superfícies oliveres, amb el consegüent perjudici social i medioambinental".
Segons va explicar la interprofessional, el sector porta quatre anys immers en una greu crisi de preus, tant és així, que "l'oli d'oliva ha estat el producte que més a baixat el seu preu en el conjunt de sectors de la UE en tot el 2011, acumulant una caiguda del 52% des del 2002".


Mantener las ayudas diferenciadas para el sector olivarero en la nueva PAC, mantener las ayudas para la promoción del producto, plantear la posibilidad de que el sector se autorregule o aplicar incentivos para la creación de grandes grupos son algunas de las peticiones que la interprofesional del Aceite de Oliva Español realizó el pasado lunes al comisario europeo de Agricultura, Dacion Ciolos, durante una reunión en Córdoba.
Ciolos, de visita durante dos días en España, pudo escuchar estas peticiones, encaminadas, según este organismo a "garantizar el futuro del sector". Por este motivo, se hizo hincapié en que la nueva PAC, que ahora se está negociando, mantenga las ayudas diferenciadas para el sector del aceite, ya que, en caso contrario, la interprofesional cree que "un sistema de subvenciones diferente al actual daría lugar al abandono de importantes superficies olivareras con el consiguiente perjuicio social y medioambiental".
Según explicó la interprofesional, el sector lleva cuatro años sumido en una grave crisis de precios, tanto es así que "el aceite de oliva ha sido el producto que más ha bajado su precio en el conjunto de sectores de la UE en todo el 2011, acumulando una caída del 52% desde 2002".

Arias Cañete diu que Espanya treballa perque no es redueixi la PAC

El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ha afirmat avui que el govern espanyol treballa perquè el pressupost europeu destinat a agricultura no es vegi reduït. Per aquest motiu, el ministre ha afegit que Espanya serà "dins del grup de països que busqui el consens per la defensa d'un finançament suficient per a la PAC".
Arias Cañete ha realitzat aquestes declaracions avui a Còrdoba, on s'ha reunit amb la Interprofesional del Aceite de Oliva, acte al que també ha assistit el comissari europeu d'agricultura, Dacian Ciolos, que esta realitzant una visita de dos dies a Espanya.

El ministre ha assegurat que una vegada es conegui el marc financer disponible i, un cop s'hagi decidit la futura PAC "entrarem en la seva aplicació a Espanya". En aquesta mateixa línia, Arias Cañete ha explicat que Espanya ha demanat que "hi hagi elements de flexibilitat perquè els Estats nacionals poguem establir sistemes de renegociació per orientacions productives, dirigides a mantenir els nivells de suport actuals".

El ministro de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Miguel Arias Cañete, ha afirmado hoy que el gobierno español trabaja para que el presupuesto europeo destinado a agricultura no se vea reducido. Por este motivo, el ministro ha añadido que España "estará dentro del grupo de países que busque un consenso para la defensa de una financiación suficiente para la PAC".
Arias Cañete ha realizado estas declaraciones hoy en  Córdoba, donde se ha reunido con la Interprofesional del Aceite de Oliva, acto al que también ha asistido el comisario europeo de agricultura, Dacian ciolos, que se encuentra en España realizando una visita de dos días.
El ministro ha asegurado que una vez se sepa el marco financiero disponible y se haya decidido la futura PAC "entraremos en su aplicación en España". En esta misma línea, Arias Cañete ha explicado que España ha pedido que "haya elementos de flexibilidad para que los Estados nacionales podamos establecer sistemas de renegociación por orientaciones productivas, dirigidos a mantener los niveles de apoyo actuales".