Els titulars d'explotacions amb vinyes estaran obligats aquest 2013 a fer la DUN

                                                                                           Foto: Agronoticies.com

La declaració de les superfícies agràries amb vinya patirà alguns canvis durant aquest any 2013. Així ho ha comunicat aquesta setmana el Govern, que ha explicat que aquestes superfícies hauran d'integrar-se amb la Declaració Única Agrària (DUN), amb l'objectiu d'unificar les dades que actualment consten tant a la DUN com al Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC).
La causa d'aquesta modificació és que, tot i el treball dels darrers anys, s'han detectat algunes divergències entre els dos sistemes d'informació relacionats amb les explotacions agràries amb vinyes, divergències que obliguen a fer un esforç per unificar les dades per tal de simplificar els tràmits.
Així doncs, per poder assolir aquest objectiu, aquest any 2013 tots els titulars d'explotacions amb vinyes estaran obligats a fer la DUN

La declaración de las superficies agrarias con viña sufrirá algunos cambios durante este año 2013 en Catalunya. Así lo ha comunicado esta semana el Govern, que ha explicado que estas superficies deberán integrarse con la Declaración Única Agraria (DUN), con el objetivo de unificar los datos que actualmente constan tanto en la DUN como en el Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC).
El motivo de esta modificación es que, pese al trabajo realizado durante los últimos años, se han detectado algunas divergencias entre los dos sistemas de información relacionados con las explotaciones agrarias con viñas, divergencias que obligan a realizar un esfuerzo por unificar los datos con el objetivo de simplificar los trámites.
Así pues, para poder alcanzar este objetivo, este año 2013 todos los titulares de las explotaciones con viñas estarán obligados a realizar la DUN.

El Parlament Europeu posposa les seves propostes a la nova PAC fins al gener

La Comissió d'Agricultura del Parlament Europeu ha posposat fins a finals de gener la data d'adopció de les seves propostes per a la reforma de la PAC, ja que els eurodiputats esperen que aleshores els caps d'Estat i de Govern hagin acordat un pressupost per a la UE (i, per tant, també per a la PAC) per al període 2014-2020. 
L'argument de la comissió per explicar aquest retard és que no es pot planificar la nova política agrària comú sense saber de quants diners es disposarà per portar-la a la pràctica. "El marc financer és essencial per dibuixar la forma de la futura PAC" van explicar fonts de la comissió.

La Comisión de Agricultura del Parlamento Europeo ha pospuesto hasta finales de enero la adopción de sus propuestas para la reforma de la PAC, ya que los eurodiputados esperan que por entonces los jefes de Estado y de Gobierno hayan acordado un presupuesto para la UE (y, por lo tanto, también para la PAC) para el periodo 2014-2020.
El argumento de la comisión para explicar este retraso es que no se puede planificar la nueva política agraria común sin saber de cuánto dinero se dispondrá para ponerla en práctica. "El marco financiero es esencial para dibujar la forma de la futura PAC" explicaron fuentes de la comisión.

Ucraïna veta les exportacions de blat a partir del 15 de novembre

Els preus dels cereals han tornat a pujar als mercats internacionals   

                 

Era un rumor des de feia dies, però finalment s'ha confirmat. El ministre d'Agricultura d'Ucraïna, Mykola Prysyazhnyuk, va assegurar dimecres que el seu país imposarà un veto a les exportacions de blat a partir del 15 de novembre. L'anunci ha caigut com una bomba als mercats internacionals, fent pujar els preus després d'unes setmanes de relativa calma, i ha provocat la resposta de la UE, que ha demanat que no es posi en pràctica aquest fre a les exportacions.
Ucraïna és un dels principals exportadors mundials de blat i, després de dos anys de collites  més escasses del que seria habitual per la sequera, ha vist com pujaven els preus a nivell intern. Per frenar aquest ascens, el govern ha decidit aplicar una "prohibició total" a les exportacions de blat a partir del 15 de novembre, ja que, segons el ministre d'agricultura el país no té "cap més opció".
La notícia però no ha agradat gaire a Brussel·les, que es mira aquesta decisió amb preocupació per l'impacte que pugui tenir en els preus dels cereals. El Comissari d'Agricultura de la UE, Dacian Ciolos, va fer un comunicat en el que deia estar "profundament decepcionat" per la decisió d'Ucraïna, que, segons diu, "agregarà tensions inútils als mercats internacionals" i farà pujar els preus. Ciolos reconeix que la decisió del país balcànic és legítima, però li demana que no la posi en pràctica.

Era un rumor desde hacía varios días, pero finalmente se ha confirmado. El ministro de Agricultura de Ucrania, Mykola Prysyazhnyuk, aseguró el miércoles que su país impondrá un veto a las exportaciones de trigo a partir del 15 de noviembre. El anuncio ha caído como una bomba en los mercados internacionales, haciendo subir los precios después de unas semanas de relativa calma y ha provocado la respuesta de la UE, que ha pedido que no se ponga en práctica este freno a las exportaciones.
Ucrania es uno de los principales exportadores mundiales de trigo y, después de dos años de cosechas más escasas de lo que sería habitual por la sequía, ha visto como subían los precios a nivel interno. Para frenar este ascenso, el gobierno ha decidido aplicar una "prohibición total" a las exportaciones de trigo a partir del 15 de noviembre, ya que, según el ministro de agricultura, el país no tiene "otra opción".
La noticia, no obstante, no ha gustado mucho a Bruselas, que se mira esta decisión con preocupación por el impacto que pueda tener en los precios de los cereales. El Comisario de Agricultura, Dacian Ciolos, realizó un comunicado en el que dice estar "profundamente decepcionado" por la decisión de Ucrania, que, según dice, "agregará tensiones inútiles en los mercados internacionales" y hará subir los precios. Ciolos reconoce que la decisión del país balcánico es legítima pero le pide que no la ponga en práctica.

Agricultura pagarà el divendres el 50% de les ajudes de la PAC

El Departament d'Agricultura (DAAM) farà efectiu el proper divendres 26 d'octubre l'avançament del 50% de l'ajuda de Pagament Únic corresponent a la campanya 2012, segons ha informat avui el Govern, que ha afegit que aquest avançament representa el lliurament de 112 milions d'euros que revertiran en 51.930 productors d'arreu de Catalunya.
El pagament únic és l'ajut directe més important per a les explotacions agràries, tant en nombre de beneficiaris com en import pagat, essent una de les actuacions prioritaries de la Política Agrària Comuna (PAC), amb finançament 100% de la UE. 
Des del departament s'ha valorat que, amb aquest pagament, s'aconseguirà avançar aquests imports unes cinc setmanes abans de la data prevista i transferir liquiditat a les explotacions agràries en un context de crisi econòmica i manca de liquiditat com és l'actual.

El Departament d'Agricultura (DAAM) hará efectivo el próximo viernes 26 de octubre el adelanto del 50% de la ayuda del Pago Único correspondiente a la campaña 2012, según ha informado hoy el Govern, que ha añadido que este adelanto representa la entrega de 112 millones de euros que revertirán en 51.930 productores de toda Catalunya.
El pago único es la ayuda directa más importante para las explotaciones agrarias, tanto en número de beneficiarios como en importe pagado, siendo una de las actuaciones prioritarias de la Política Agraria Común (PAC), con financiación 100% de la UE.
Desde el Departament, se ha valorado que este pago conseguirá adelantar estos importes unas cinco semanas antes de la fecha prevista y transferir liquidez a las explotaciones agrarias en un contexto de crisis económica y de falta de liquidez como el actual.

UP estudiarà com afectaria la independència de Catalunya a les ajudes agràries de la UE

Quin seria el paper de l'agricultura en una Catalunya independent? quins serien els seus mercats? i els seus clients? Què passaria amb les ajudes de la UE? aquestes són algunes de les preguntes a les que el sindicat Unió de Pagesos vol donar resposta davant de l'escenari polític actual. Així ho ha explicat avui el coordinador general d'UP, Joan Caball, en una roda de premsa celebrada en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida, on ha volgut fer un repàs de la situació del sector i on ha dit que Unió de Pagesos és favorable al dret a l'autodeterminació dels catalans.
Caball ha dit, en aquest sentit, que ja han posat els seus tècnics a treballar per donar resposta a algunes d'aquestes qüestions, ja que  es tracta de temes que preocupen als seus socis, especialment el que fa referència a les subvencions i a la PAC, doncs es calcula que un terç de la renda dels pagesos catalans provés d'ajudes (la majoria europees). 

Cuál sería el papel de la agricultura en una Catalunya independiente? cuáles serían sus mercados? y sus clientes? Qué pasaría con las ayudas de la UE? Estas son algunas de las preguntas a las que el sindicato Unió de Pagesos quiere dar respuesta ante el escenario político actual. Así lo ha explicado hoy el coordinador general del sindicato, Joan Caball, en una rueda de prensa celebrada en el marco de la Fira de Sant Miquel de Lleida, donde ha hecho un repaso de la situación del sector y donde ha dicho que Unió de Pagesos es favorable al derecho a la autodeterminación del pueblo catalán.
Caball ha dicho en este sentido que ya han puesto sus técnicos a trabajar para dar respuesta a algunas de estas cuestiones, ya que se trata de temas que preocupan a sus  asociados, especialmente las referentes a las subvenciones y a la PAC, pues se calcula que un tercio de la renta de los agricultores catalanes proviene de ayudas (la mayoría europeas).

La collita de cereal a la UE disminuirà en 5,3 milions de tones

La Direcció General d'Agricultura de la UE estima que durant la campanya 2012-2013 hi haurà una producció de cereals de 279 milions de tones, el que suposarà una disminució de 5,3 milions de tones de cereals en relació amb la temporada anterior, segons dades que va fer publiques la setmana passada.Així, les exportacions a països tercers també es veuran reduides, segons les mateixes dades.


La Dirección General de Agricultura de la UE estima que durante la campaña 2012-2013 habrá una producción de cereal de 279 millones de toneladas, lo que supondrá una disminución de 5,3 millones de toneladas de cereales en relación con la temporada anterior, según datos hechos públicos la semana pasada. Así, las exportaciones a países terceros también se verán reducidas según los mismos datos.

A partir de l'1 de juliol ja no es podrà utilitzar l'antic logotip de producció ecològica

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) ha informat que el proper 30 de juny finalitza el periode de dos anys per adaptar les etiquetes dels productes envasats abans de juliol de 2010 amb identificació antiga (el logotip europeu d'espiga) i que, a partir de l'1 de juliol, tot producte elaborat, envasat i etiquetat haurà de portar el nou logotip (l'eurofulla). En el cas dels vins, el nou logotip de la UE entra en vigor un mes més tard (l'1 d'agost).
Segons el baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics de l’any 2010, un 74,6% dels catalans reconeixen els aliments ecològics per les indicacions o segells presents a l’etiqueta, i gairebé un 47% declaraven conèixer el segell del CCPAE, entre consumidors, no consumidors i no coneixedors. Destaca també l’alt grau de credibilitat en la certificació ecològica, amb gairebé un 84,2% dels enquestats afirmant que confien que el producte certificat com a ecològic realment ho és.

NO

SI

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) ha informado hoy que el próximo 30 de junio finaliza el periodo de dos años para adaptar las etiquetas de los productos envasados antes de julio de 2010 con identificación antigua (el logotipo europeo de espiga) y que, a parir del 1 de julio, todo producto elaborado, envasado y etiquetado deberá llevar el nuevo logotipo (la eurohoja). En el caso de los vinos, el nuevo logotipo de la UE entra en vigor un mes más tarde (el 1 de agosto).Según el barómetro de percepción y consumo de los alimentos ecológicos del año 2010, un 74,6% de los catalanes reconocen los alimentos ecológicos por las indicaciones o sellos que presenta la etiqueta, y casi un 47% declaran conocer el sello del Consell Català de la Producció Ecològica, entre consumidores, no consumidores y no conocedores. Destaca también el alto nivel de credibilidad de la certificación ecológica, con casi un 84,2% de los encuestados afirmando que confían que el producto certificado como ecológico realmente lo es.

La UE amenaça España amb denunciar-la si no adapta les gàbies de gallines ponedores

La Comissió Europea ha enviat avui a Espanya (i a d'altres països) un dictamen motivat (el que es considera l'últim pas abans de presentar una denúncia davant del tribunal de justícia de la UE) per tal de que completi la normativa que regula la introducció a les gàbies de gallines ponedores d'elements destinats a millorar el seu benestar.
El dictamen, que també s'ha enviat a França, Grècia, Itàlia, Xipre, Hongria, Holanda, Polònia i Portugal, vol evitar que es creïn distorsions entre els països de la UE, segons fonts comunitàries, ja que la comissió considera que en els països citats encara hi ha gàbies que no compleixen amb els requisits de la legislació comunitària, que va entrar en vigor el passat 1 de gener, malgrat que, segons la UE, "s'ha tingut 12 anys per completar el procés".
La legislació obliga, entre d'altres coses, a ampliar l'espai mínim de les gàbies (fins ara el mínim era 550 centímetres quadrats i ara és de 750), a posar un niu, un abeurador i d'altres elements perquè les gallines puguin picotejar i escarbar. 


La Comisión Europea ha enviado hoy a España (y a otros países) un dictamen motivado (lo que se considera el paso previo antes de presentar una denuncia ante el tribunal de justicia de la UE) para que complete la normativa que debe regular la introducción en las jaulas de gallinas ponedoras de elementos destinados a mejorar su bienestar.
El dictamen, que también se ha enviado a Francia, Grecia, Italia, Chipre, Hungría, Holanda, Polonia y Portugal, quiere evitar que se creen distorsiones entre los países de la UE, según fuentes comunitarias, ya que la comisión considera que en los países citados hay todavía jaulas que no cumplen con los requisitos de la legislación comunitaria, que entró en vigor el pasado 1 de enero, a pesar de que, según la UE, "se ha tenido 12 años para completar el proceso".
La legislación obliga, entre otras cosas, a ampliar el espacio mínimo de las jaulas (hasta ahora el mínimo era de 550 centímetros cuadrados y ahora es de 750), a poner un nido, un bebedero y otros elementos para que las gallinas puedan picotear y escarbar.

Desenvolupament rural i PAC, al Consell de Ministres d'Agricultura de la UE d'avui

Els Ministres d'Agricultura de la UE es reuneixen avui a Luxemburg per tractar diferents temes, com el desenvolupament rural, la reforma de la PAC o el benestar animal (centrat aquest cop en el porcí). A petició de Polònia i Lituania també es parlarà del sector lleter.
La reunió comptarà amb la presència del comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos, i amb el de Sanitat i Consum, John Dalli.


Los Ministros de Agricultura de la UE se reúnen hoy en Luxemburgo para tratar diferentes temas, como la reforma de la PAC, el desarrollo rural o el bienestar animal (centrado esta vez en el porcino). A petición de Polonia y Lituania también se hablará del sector de  la leche.
La reunión contará con la presencia del comisario europeo de Agricultura Dacian Ciolos y con la del de Sanidad y Consumo, John Dalli.

Brussel·les licita l'emmagatzematge privat de 86.000 tones d'oli

El comitè de gestió de la Unió Europea va resoldre ahir, en una reunió celebrada a Brussel·les, la licitació per emmagatzemar 86.281 tones d'oli d'oliva. L'ajuda es va fixar en un màxim de 0,65 euros per tona i dia, la mateixa quantia, de fet, que en l'anterior operació d'emmagatzematge privat. Pel que fa a les categories, les ajudes corresponen a 413 tones de verge extra i 85.870 tones d'oli verge. 

Aquesta adjudicació correspon a les ofertes presentades en el primer subperiode, xifrat en 100.000 tones, que es va aprovar el passat mes de maig. A partir d'avui, s'obre el segon subperiode per a la presentació d'ofertes, que es tancarà el 19 de juny. Segons el Ministerio de Agricultura, amb aquesta licitació es manté "el compliment del compromís adquirit amb les organitzacions del sector para aplicar mesures que permetin una regulació de la oferta en la present campanya". 





El comité de gestión de la Unión Europea resolvió ayer, en una reunión celebrada en Bruselas, la licitación para almacenar 86.281 toneladas de aceite de oliva. La ayuda se fijó en un máximo de 0,65 euros por tonelada y día, la misma cuantía, de hecho, que en la anterior operación de almacenaje privado. En lo referente a las categorías, las ayudas corresponden a 413 toneladas de virgen extra y 85.870 toneladas de aceite virgen.
Esta adjudicación corresponde a las ofertas presentadas en el primer subperíodo, cifrado en 100.000 toneladas, qeu se aprobó el pasado mes de mayo. A partir de hoy, se abre el segundo período para la presentación de ofertas, que se cerrará el 19 de junio. Según el Ministerio de Agricultura, con esta licitación se mantiene "el cumplimiento del compromiso adquirido con las organizaciones del sector para aplicar medidas que permitan una regulación de la oferta en la presente campaña".

La UE diu que flexibilitzarà el "pagament verd" de la nova PAC

Imatge del Consell d'Agricultura de dimarts passat a Brussel·les

El Greening o pagament verd de la futura PAC, que pot suposar fins al 30% de les ajudes, s'ha convertit en un dels temes més polèmics de la reforma de la política agrària comuna. Tant és així, que aquest tema va centrar la reunió dels ministres d'Agricultura dels Estats Membres amb el comissari Dacian Ciolos del dimarts passat a Brussel·les. Segons diverses fonts, la UE estaria disposada a flexibilitzar algunes de les condicions d'aquesta mesura,després de les queixes de molts països.
En primer lloc, doncs, Brussel·les acceptaria deixar fora de l'obligació de diversificar cultius les explotacions de menys de 10 hectàrees (en la proposta inicial el límit per no fer rotacions de conreus era 3 hectàrees).També veuria amb bons ulls deixar-ne fora les finques de menys de 50 hectàrees que tinguin una part significativa en guaret o de pastures.
Així mateix, Brussel·les acceptaria modificar la definició de pastures permanents, de manera que es podrien incloure en aquesta categoria superfícies de pastura en les que els cultius herbacis no siguin predominants (com ara les zones de matolls). 
No obstant això, hi ha alguns punts en els que Ciolos no esta disposat a cedir. Per exemple, són punts no negociables que el pagament verd s'introdueixi en el primer pilar, que s'apliqui de manera homogènia a tots els productors de la UE, que s'apliqui sobre el 100% de les finques elegibles a pagaments i que el pagament verd suposi el 30% del total de les ajudes.

Les pastures, un dels temes que generen controvèrsia a la nova PAC

El Greening o pago verde de la futura PAC, que puede suponer hasta el 30% de las ayudas, se ha convertido en uno de los temas más polémicos de la reforma de la política agraria común. Tanto es así que este tema centró la reunión de los ministros de Agricultura de los Estados Miembros con el comisario Dacian Ciolos del martes pasado en Bruselas. Según diversas fuentes, la UE estaría dispuesta a flexibilizar algunas de las condiciones de esta medida, después de las quejas de muchos países.
En primer lugar, pues, Bruselas aceptaría dejar fuera de la obligación de diversificar cultivos las explotaciones de menos de 10 hectáreas (en la propuesta inicial el límite para no hacer rotaciones de cultivos era de 3 hectáreas). También vería con buenos ojos dejar fuera las fincas de menos de 50 hectáreas que tengan una parte significativa en barbecho o de pastos.
Asimismo, Bruselas aceptaría modificar la definición de pastos permanentes, de modo que se podrían incluir en esta categoría superficies de pasto en las que los cultivos herbáceos no sean predominantes (como zonas de matorrales).
No obstante, hay algunos puntos en los que Ciolos no está dispuesto a ceder. por ejemplo, son puntos no negociables que el pago verde se incluya en el primer pilar, que se aplique de manera homogénea a todos los productores de la UE, que se aplique sobre el 100% de las fincas elegibles a pagos y que el pago verde suponga el 30% del total de las ayudas.

Inicien una campanya perque els animals es puguin transportar un màxim de 8 hores

L'eurodiputat danès Dan Jorgensen ha recollit, en col·laboració amb l'associació alemanya Animals Engel's, més d'un milio de firmes per aconseguir que la Unió Europea revisi la legislació actual en matèria de transport d'animals vius per evitar que aquests puguin ser transportats durant més de 8 hores per anar a l'escorxador. Una mesura que, en cas d'aplicar-se, dificultaria la venda d'animals procedents d'Espanya a escorxadors de països com Itàlia, segons fonts del sector.
Gairebé 400 parlamentaris europeus han signat a favor d'aquesta prohibició, entre ells sis espanyols. No obstant això, la Comissió Europea no té en previsió revisar la llei 1/2005, que regula el transport d'animals.
Segons dades de l'Associació Porcat, a la UE es transporten per carretera cada any 28 milions d'animals de l'espècie porcina.


El eurodiputado danés Dan Jorgensen ha recogido, en colaboración con la asociación alemana Animals Engel's, más de un millón de firmas para conseguir que la Unión Europea revise la legislación actual en materia de transporte de animales vivos para evitar que estos puedan ser transportados durante más de ocho horas para ir al matadero. Una medida que, en caso de aplicarse, dificultaría la venta de animales procedentes de España a mataderos de países como Italia, según fuentes del sector.
Casi 400 parlamentarios europeos han firmado a favor de esta prohibición, entre ellos seis españoles. Sin embargo, la Comisión Europea no tiene en previsión revisar la ley 1/2005, que regula el transporte de animales vivos.
Según datos de la asociación Porcat, en la UE se transportan por carretera cada año 28 millones de animales de la especie porcina.

Què és el Greening o Pagament Verd de la PAC?

La reforma de la PAC i, especialment, el greening o pagament verd que Brussel·les prepara per la nova política agrària comuna són el temes que centraran el Consell de Ministres d'Agricultura de la UE que tindrà lloc avui i demà.


En que consisteix el Greening o Pagament Verd?

1. Els agricultors han de mantenir pastures permanents
2. Han de rotar els cultius (han de conrear, almenys, 3 cultius, el més implantat no pot superar el 70% del total de superfície i el menys implantat ha d'arribar com a mínim al 5% del total cultivat pel pagès)
3. Han de mantenir el que s'anomena una àrea de manteniment ecològic de, almenys, el 7% de les terres agrícoles (les pastures permanents no s'inclouen en aquesta categoria).

La UE també debatrà demà sobre l'atontament dels animals abans de morir. Es tracta d'una petició de la delegació sueca que es debatrà a l'apartat de Varis.

Més informació sobre el pagament verd o Greening Aquí

Els ministres d'Agricultura es reuneixen de la UE
 avui i demà

La reforma de la PAC y, especialmente, el greening o pago verde que Bruselas prepara para la nueva política agraria común son los temas que centrarán el Consejo de Ministros de Agricultura de la UE que tendrá lugar hoy y mañana.

En que consiste el Greening o Pago Verde?

1. Los agricultores deben mantener pastos permanentes
2. Deben rotar los cultivos (deben conrear, al menos, 3 cultivos, el más implantado no puede superar el 70% del total de superficie y el menos implantado debe llegar, como mínimo, al 5% del total cultivado por el agricultor)
3. Deben mantener lo que se llama una área de mantenimiento ecológico de, al menos, el 7% de las tierras agrícolas (los pastos permanentes no se incluyen en esta categoria)

La UE también debatirá mañana sobre el atontamiento de los animales antes de morir. Se trata de una petición de la delegación sueca que se debatirá en el apartado de Varios.

Más información sobre el pago verde o Greening Aquí

Només 15 estats de la UE compliran al 100% amb la llei de benestar animal porcí

Només 15 estats de la Unió Europea compliran al 100% amb la llei de benestar animal porcí que entrarà en vigor al 2013, tal i com es va posar de manifest ahir en la reunió amb representants del sector ramader català impulsada pel director de Porcat, Ricard Parés, i que va comptar amb la presència del cap d'unitat de benestar animal de la direcció de la Comissió Europea, Andrea Gavinelli, entre d'altres.

Reunió celebrada ahir amb experts i representants del sector    Foto: Porcat                      

Segons les previsions dels 27 estats membres, només 15 compliran al 100% amb la normativa, cinc ho faran en un 90%, quatre entre un 70 i un 89%, i tres, al voltant d'un 50%. Pel que fa al tipus d'explotació, les que més problemes estan tenint per adaptar-se són les petites, d'entre 10 i 100 truges. Tot i que moltes explotacions estan encara treballant per complir amb la directiva, la UE ja ha manifestat la seva intenció de ser inflexible amb el termini del 2013 com a data final.
Però malgrat els problemes que suposa per molts ramaders, la nova legislació comunitària pot ser també una oportunitat. Així ho va expressar ahir Gavinelli, que va explicar que la normativa podria tenir efectes sobre el mercat de carn de porcí. En el cas de Catalunya, que és una de les 5 primeres regions europees en producció porcina, més del 40% de la producció de carn es destina a l'exportació. Tot i que els principals països de destí són europeus, les exportacions a països tercers són una oportunitat de mercat per la creixent demanda de carn de porcí. Segons Gavinelli, els països tercers estan seguint amb molta atenció quina és la situació de cada país de la UE en relació amb la llei de benestar.


Sólo 15 estados de la Unión Europea cumplirán al 100% con la ley de bienestar animal porcino que entrará en vigor en 2013, tal y como se puso de manifiesto ayer en la reunión con representantes del sector ganadero catalán impulsada por el director de Porcat, Ricard Parés, y que contó con la presencia del jefe de unidad de bienestar animal de la dirección de la Comisión Europea, Andrea Gavinelli, entre otros.

Según las previsiones de los 27 estados miembros, sólo 15 cumplirán al 100% con la normativa, cinco lo harán en un 90%, cuatro entre un 70 y 89% y tres, alrededor de un 50%. Por lo que respecta al tipo de explotación, las que más problemas están teniendo para adaptarse son las pequeñas, de entre 10 y 100 hembras. A pesar de que muchas explotaciones están trabajando todavía para cumplir con la directiva, la UE ya ha manifestado su intención de ser inflexible con el plazo del 2013 como fecha final.
Pero a pesar de los problemas que supone para muchos ganaderos, la nueva legislación comunitaria puede ser también una oportunidad. Así lo expresó ayer Gavinelli, que explicó que la normativa podría tener efectos sobre el mercado de carne de porcino. En el caso de Catalunya, que es una de las cinco primera regiones europeas en producción porcina, más del 40% de la producción de carne se destina a la exportación. A pesar de que los principales países de destino son europeos, las exportaciones a países terceros son una oportunidad de mercado por la creciente demanda de carne de porcino. Según Gavinelli, los países terceros están siguiendo con mucha atención a cuál es la situación de cada país de la UE en relación con la ley de bienestar.

Les comunitats autònomes rebutgen l'anomenat "pagament verd" de la nova PAC

La Unió Europea condiciona el cobrament de gairebé un terç de les ajudes de la nova PAC al compliment d'una sèrie d'exigències medioambientals. És el que s'anomena Greening o Pagament Verd, una mesura que ha topat amb l'oposició frontal de les comunitats autònomes espanyoles, que ahir li van fer saber al ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, el seu rebuig a la iniciativa i li van demanar que proposi a Brussel·les la seva disminució, flexibilització o, fins i tot, la seva desaparició.
En la reunió celebrada ahir amb Arias Cañete (preparatòria pel consell de ministres d'agricultura de la UE, que tindrà lloc la setmana que ve), totes les comunitats autònomes van coincidir en que la mesura és excessiva i en que caldria buscar opcions per flexibilitzar-la, ja que la consideren inassumible i creuen que dificultaria l'accés dels agricultors a les ajudes. L'anomenat Grenning o Pagament Verd que proposa Brussel·les per la futura PAC (que esta previst aplicar entre el 2014 i el 2020) consisteix en una sèrie de mesures ambientals que condicionen el cobrament d'un terç de les ajudes directes. Aquestes disposicions inclouen la rotació de cultius (rotació de tres cultius per explotacions de més de tres hectàrees) o el manteniment de pastures, entre d'altres.

Arias Cañete es va reunir ahir amb les Comunitats Autonomes

La Unión Europea condiciona el cobro de casi un tercio de las ayudas de la nueva PAC al cumplimiento de una serie de exigencias medioambientales. Es lo que se llama Greenning o Pago Verde, una medida que ha chocado con la oposición frontal de las comunidades autónomas españolas, que ayer le comunicaron al ministro de Agricultura, Miguel Arias Cañete, su rechazo a la iniciativa y le pidieron que proponga a Bruselas su disminución, flexibilización o, incluso, su total desaparición.
En la reunión celebrada ayer con Arias Cañete (preparatoria para el consejo de ministros de agricultura de la UE, que tendrá lugar la semana que viene), todas la comunidades autónomas coincidieron en que la medida es excesiva y en que habría que buscar opciones para flexibilizarla, ya que la consideran inasumible y creen que dificultaría el acceso de los agricultores a las ayudas.
El llamado Grenning o Pago Verde que propone Bruselas para la futura PAC (que está previsto aplicar entre el  2014 y el 2020) consiste en una serie de medidas ambientales que condicionan el cobro de un tercio de las ayudas directas.  Estas disposiciones incluyen la rotación de cultivos (rotación de tres cultivos para explotaciones de más de tres hectáreas) o el mantenimiento de pastos, entre otras.

La llei de benestar animal farà baixar entre un 5 i un 10% la producció de porcí a la UE

L'aplicació de la llei de benestar animal farà reajustar la producció mundial de porcí, reduint-ne la oferta a la Unió Europea. Així ho reflexen tots els indicadors del sector, que xifren aquesta davallada entre un 5 i un 10% de reducció en el cens de reproductores.
Les disposicions de la nova llei faran que molts ramaders tanquin les seves explotacions abans de fer front a les millores i obres que imposa la directiva europea, especialment aquells de més edat i aquells que no tenen relleu generacional, el que farà reduir la producció de porcí a la UE. En canvi, en altres zones productores, com els Estats Units o la Xina, les previsions són molt diferents.Així, als EUA s'espera una producció de 117 milions de porcs, la xifra més elevada dels últims 50 anys, i a la Xina es calcula que es produiran 690 milions de porcs,el que suposa  la major producció des de 1979.
Segons les últimes dades de la Comissió Europea sobre l'adaptació de les granges a la nova normativa, només tres països (Suècia, Regne Unit i Luxemburg) estan totalment adaptats.

La aplicación de la ley de bienestar animal hará reajustar la producción mundial de porcino reduciendo la oferta en la Unión Europea. Así lo reflejan todos los indicadores del sector, que cifran este descenso entre un 5 y un 10% de reducción en el censo de reproductoras.
Las disposiciones de la nueva ley harán que muchos ganaderos cierren sus explotaciones antes de hacer frente a las mejoras y obras que impone la directiva europea, especialmente aquellos de más edad y aquellos que no tienen relevo generacional, lo que hará reducir la producción de porcino en la UE. En cambio, en otras zonas productoras, como los Estados Unidos o China, las previsiones son completamente diferentes. Así, en los EEUU se espera una producción de 117 millones de cerdos, la cifra más elevada de los últimos 50 años y en 
China se calcula que se producirán 690 millones de cerdos, lo que supone la mayor producción desde 1979.
Según los últimos datos de la Comisión Europea sobre la adaptación de las granjas a la nueva normativa, sólo tres países (Suecia, el Reino Unido y Luxemburgo) están totalmente adaptadas.

La UE anul·la la multa imposada a Espanya per ajudes irregulars al sector de l'olivera

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anul·lat avui la multa que Brussel·les va imposar a Espanya per considerar que s'havien comés irregularitats en el lliurament de les ajudes comunitàries al sector de l'olivera durant les campanyes compreses entre els anys 1998 i 2001. La sanció que s'ha anul·lat, imposada al 2007, obligava a Espanya a pagar 113 milions d'euros.
Tot i que la multa ascendia a 184 milions d'euros, per considerar que s'havien comés irregularitats en les inspeccions als molins durant tres exercicis consecutius, Espanya va demanar anul·lar-ne només una part (els 113 milions d'euros) deixant sense recórrer la part de la sanció corresponent a la campanya 1999-2000 a Andalusia (que ascendeix a més de 70 milions d'euros).
Malgrat això, el tribunal general de la UE va desestimar el recurs d'Espanya, que va tornar a recórrer, en aquest cas davant del Tribuna del Justícia de la UE, òrgan que finalment avui li ha donat la raó.
El Tribunal es basa en el fet de que la UE no va seguir els tràmits establerts alhora de comunicar a Espanya que havia detectat irregularitats. Segons la normativa, Brussel·les ha de notificar la detecció d'irregularitats enviant al país afectat una notificació en la que s'identifiquin les deficiències i s'avisi de que les mesures realitzades durant els 24 mesos anteriors poden quedar sense finançament comunitari. Segons el tribunal, la comunicació de Brussel·les no explicava prou bé els motius de la sanció i no reunia els requisits establerts a la llei, motiu pel qual anul·la la sanció imposada a Espanya.


El Tribunal de Justicia de la Unión Europea ha anulado hoy la multa que Bruselas impuso a España al considerar que se habían cometido irregularidades en la entrega de las ayudas comunitarias al sector olivarero durante las campañas comprendidas entre los años 1998 y 2001. La sanción que se ha anulado, impuesta en 2007, obligaba a España a pagar 113 millones de euros.
A pesar de que la multa ascendía a 184 millones de euros, al considerar que se habían cometido irregularidades en las inspecciones a las almazaras durante tres ejercicios consecutivos, España pidió anular sólo una parte (los 113 millones de euros) dejando sin recurrir la parte de la sanción correspondiente a la campaña 1999-2000 en Andalucía (que asciende a más de 70 millones de euros).
No obstante, el tribunal general de la UE desestimó el recurso de España, que volvió a recurrir, en este caso ante el Tribunal de Justicia de la UE, órgano que finalmente hoy le ha dado la razón.
El Tribunal se basa en el hecho de que la UE no siguió los trámites establecidos en el momento de comunicar a España que había detectado irregularidades. Según la normativa, Bruselas debe notificar la detección de irregularidades enviando al país afectado una notificación en la que se identifiquen las deficiencias y se avise de que las medidas realizadas durante los 24 meses anteriores pueden quedar sin financiación comunitaria. Según el tribunal, la comunicación de Bruselas no explicaba suficientemente bien los motivos de la sanción y no reunía los requisitos establecidos en la ley, motivo por el que anula la sanción impuesta a España.

Una tercera part de les granjes de gallines catalanes tancaran abans de l'estiu per la llei de benestar animal

La nova llei de benestar animal esta fent anar de corcoll al sector de l'aviram, un dels més afectats per les disposicions de la directiva europea. Tant és així, que es calcula que una tercera part de les granges catalanes han tancat o tancaran abans de que acabi el termini per adaptar les instal·lacions, el pròxim 31 de juliol, el que es tradueix en un milió i mig menys de gallines a Catalunya.

Segons ha explicat a Agronotícies el responsable del sector de l'aviram d'Unió de Pagesos, Josep Segura, la situació és preocupant, ja que adaptar les granges a la nova llei té un cost per al ramader de 15 euros per gallina, el que es tradueix en 700 milions d'euros a nivell de Catalunya. Aquesta forta inversió no és assumible per tothom, per això molts ramaders, especialment els de més edat, decideixen tancar la seva granja abans de fer unes obres i millores  "tan cares que no tindrà temps d'amortitzar" explica Segura.
Un altre problema es donarà quan aquestes granges tanquin portes. Ja que, tal i com explica el responsable del sector de l'aviram d'UP, les granges no adaptades que ara estan plenes no podran posar al mercat els seus ous, que tampoc no es podran fer servir per crear ovoproductes, el que els hi suposara perdre diners.
Aquesta complicada situació esta fent baixar la producció d'ous, ja que el cens de gallines ponedores s'ha vist reduït pels tancaments de granges. Per això, l'ou de categoria L ha experimentat un fort augment de preu en els últims mesos, situant-se actualment a 1,61 euros/dotzena (segons dades de la Llotja de Bellpuig), quan fa un any es cotitzava a 0.90. Els ramaders, que, no obstant, també han vist augmentar el preu de l'alimentació animal, denuncien que per equilibrar els preus s'ha produït "l'entrada d'ous de països tercers, que no compleixen amb els requisits exigits a Europa". De fet, es calcula un augment del 40% del ous extracomunitaris, que no compleixen amb les estrictes normes de benestar animal de la UE.
La directriu de benestar animal, provinent de la Unió Europea (UE), obliga les explotacions a ampliar l'espai de les gàbies de les gallines ponedores, de manera que, si fins ara es podien col·llocar sis gallines per gàbia, ara només n'hi podrà haver quatre. Es calcula que a Espanya hi ha 40 milions d'animals i que el  50% de les granges ja estan adaptades.


La nueva ley de bienestar animal esta dando mucho trabajo al sector avícola, uno de los más afectados por las disposiciones de la directiva europea. Tanto es así, que se calcula que una tercera parte de las granjas catalanas han cerrado o cerrarán antes de que acabe el plazo para adaptar las instalaciones el próximo 31 de julio, lo que se traducirá en un millón y medio menos de gallinas en Catalunya.
Tal y como ha explicado a Agronotícies el responsable del sector avícola de Unió de Pagesos, Josep Segura, la situación es preocupante, ya que adaptar las granjas a la nueva ley tiene un coste para el ganadero de 15 euros por gallina, lo que se traduce en 700 millones de euros en el conjunto de Catalunya. Esta fuerte inversión no la puede asumir todo el mundo, por eso muchos ganaderos, especialmente los de más edad, deciden cerrar su granja antes que realizar unas obras y mejoras "tan caras que no tendrán tiempo de amortizar", explica Segura.
Otro problema se dará cuando estas granjas cierren sus puertas, ya que, tal y como explica el responsable del sector avícola de Unió de Pagesos, las granjas no adaptadas que ahora están llenas no podrán poner en el mercado sus huevos, que tampoco se podrán utilizar para crear ovoproductos, lo que les hará perder dinero.
Esta compleja situación está haciendo descender la producción de huevos, ya que el censo de gallinas ponedoras se ha visto reducido por el cierre de granjas. Por eso, el huevo de categoría L ha experimentado un fuerte aumento de precio en los últimos meses, situándose  actualmente a 1,61 euros /docena (según datos de la Lonja de Bellpuig), cuando hace un año cotizaba a 0,90. Los ganaderos, que, no obstante, también han visto subir el coste de la alimentación animal, denuncian que para equilibrar los precios se ha producido "la entrada de huevos de países terceros, que no cumplen con los requisitos exigidos en Europa". De hecho, se calcula un aumento del 40% de los huevos extracomunitarios, que no cumplen con las estrictas normas de bienestar animal de la UE.
La directriz de bienestar animal, procedente de la Unión Europea, obliga a las explotaciones a ampliar el espacio de las celdas de las gallinas ponedoras, de modo que, si hasta ahora se podían colocar seis animales por celda, ahora sólo podrá haber cuatro. Se calcula que en España hay 40 millones de animales y que el 50% de las granjas ya están adaptadas.

Demanen mantenir les ajudes diferenciades al sector de l'oli a la nova PAC

Mantenir les ajudes diferenciades per al sector de l'oli a la nova PAC, mantenir les ajudes per a la promoció del producte, plantejar la possibilitat de que el sector s'autorreguli o aplicar incentius per a la creació de grans grups són algunes de les peticions que la Interprofesional del Aceite de Oliva Español va fer el passat dilluns al comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos, durant una reunió a Còrdova.
Ciolos, de visita durant dos dies a Espanya, va poder escoltar aquestes peticions encaminades, segons aquest organisme, a "garantir el futur del sector". Per aquest motiu, es va fer especial incidència en que la nova PAC, que ara s'esta negociant, mantingui les ajudes diferenciades per al sector de l'oli, ja que, en cas contrari, la interprofessional creu que "un sistema de subvencions diferents a l'actual donaria lloc a l'abandonament d'importants superfícies oliveres, amb el consegüent perjudici social i medioambinental".
Segons va explicar la interprofessional, el sector porta quatre anys immers en una greu crisi de preus, tant és així, que "l'oli d'oliva ha estat el producte que més a baixat el seu preu en el conjunt de sectors de la UE en tot el 2011, acumulant una caiguda del 52% des del 2002".


Mantener las ayudas diferenciadas para el sector olivarero en la nueva PAC, mantener las ayudas para la promoción del producto, plantear la posibilidad de que el sector se autorregule o aplicar incentivos para la creación de grandes grupos son algunas de las peticiones que la interprofesional del Aceite de Oliva Español realizó el pasado lunes al comisario europeo de Agricultura, Dacion Ciolos, durante una reunión en Córdoba.
Ciolos, de visita durante dos días en España, pudo escuchar estas peticiones, encaminadas, según este organismo a "garantizar el futuro del sector". Por este motivo, se hizo hincapié en que la nueva PAC, que ahora se está negociando, mantenga las ayudas diferenciadas para el sector del aceite, ya que, en caso contrario, la interprofesional cree que "un sistema de subvenciones diferente al actual daría lugar al abandono de importantes superficies olivareras con el consiguiente perjuicio social y medioambiental".
Según explicó la interprofesional, el sector lleva cuatro años sumido en una grave crisis de precios, tanto es así que "el aceite de oliva ha sido el producto que más ha bajado su precio en el conjunto de sectores de la UE en todo el 2011, acumulando una caída del 52% desde 2002".

Arias Cañete diu que Espanya treballa perque no es redueixi la PAC

El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ha afirmat avui que el govern espanyol treballa perquè el pressupost europeu destinat a agricultura no es vegi reduït. Per aquest motiu, el ministre ha afegit que Espanya serà "dins del grup de països que busqui el consens per la defensa d'un finançament suficient per a la PAC".
Arias Cañete ha realitzat aquestes declaracions avui a Còrdoba, on s'ha reunit amb la Interprofesional del Aceite de Oliva, acte al que també ha assistit el comissari europeu d'agricultura, Dacian Ciolos, que esta realitzant una visita de dos dies a Espanya.

El ministre ha assegurat que una vegada es conegui el marc financer disponible i, un cop s'hagi decidit la futura PAC "entrarem en la seva aplicació a Espanya". En aquesta mateixa línia, Arias Cañete ha explicat que Espanya ha demanat que "hi hagi elements de flexibilitat perquè els Estats nacionals poguem establir sistemes de renegociació per orientacions productives, dirigides a mantenir els nivells de suport actuals".

El ministro de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Miguel Arias Cañete, ha afirmado hoy que el gobierno español trabaja para que el presupuesto europeo destinado a agricultura no se vea reducido. Por este motivo, el ministro ha añadido que España "estará dentro del grupo de países que busque un consenso para la defensa de una financiación suficiente para la PAC".
Arias Cañete ha realizado estas declaraciones hoy en  Córdoba, donde se ha reunido con la Interprofesional del Aceite de Oliva, acto al que también ha asistido el comisario europeo de agricultura, Dacian ciolos, que se encuentra en España realizando una visita de dos días.
El ministro ha asegurado que una vez se sepa el marco financiero disponible y se haya decidido la futura PAC "entraremos en su aplicación en España". En esta misma línea, Arias Cañete ha explicado que España ha pedido que "haya elementos de flexibilidad para que los Estados nacionales podamos establecer sistemas de renegociación por orientaciones productivas, dirigidos a mantener los niveles de apoyo actuales".