La setmana passada Agroseguro va pagar la pràctica totalitat de les indemnitzacions corresponents als danys provocats per les tempestes d'aquest estiu, especialment les pedregades que van afectar a diferents comarques del Pla de Lleida, com el Segrià o el Pla d'Urgell, segons ha informat el departament d'Agricultura.
En total, s'han peritat 19.170 hectàrees que van resultar afectades per la pedra i s'ha pagat 45,2 milions d'euros en conreus fructícoles, 1,3 milions d'euros en herbacis extensius i 1,2 milions d'euros per afectacions en raïm de vinificció.
La semana pasada Agroseguro pagó la práctica totalidad de las indemnizaciones correspondientes a los daños provocados por las tormentas de este verano, especialmente las granizadas que afectaron diferentes comarcas del Pla de Lleida, como el Segrià o el Pla d'Urgell, según ha informado el departamento de Agricultura.
En total, se han peritado 19.170 hectáreas que resultaron afectadas por el granizo y se ha pagado 45,2 millones de euros en cultivos frutales, 1,3 millones de euros en herbáceos extensivos y 1,2 millones de euros por afectaciones en uva de vinificción.
Els Bombers de la Generalitat van treballar entre dimarts a la tarda i el dia d'ahir en quatre operacions de recerca de persones que s'havien perdut mentre buscaven bolets al bosc, dues d'elles a Senterada (Pallars Jussà), una altra a Cànoves i Samalús (Vallès Oriental) i, finalment, una quarta a Cornudella de Montsant (al Priorat).
Ahir, poc després de les 13.30 hores de la tarda els Bombers van rebre l'avís de la desaparició d'un home que havia sortit a recollir bolets a Senterada. L'home, de 50 anys i veí de Ripollet, es va distanciar del grup de tres amics amb els que anava i no el van tornar a veure. Mentre realitzaven la trucada a emergències, un altre membre del grup va sortir a buscar-lo i també es va perdre. Després d'unes hores de recerca, els van trobar en bon estat de salut per la zona de Pinyana.
També ahir a la tarda, es va notificar la desaparició d'una dona de 79 anys que havia sortit a buscar bolets a Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), que va ser trobada pels Mossos d'Esquadra, també en bon estat de salut.
La nit anterior (del dimarts al dimecres) s'havia perdut una quarta persona també mentre buscava bolets per la zona del barranc de la Moleta (a Cornudella de Montsant), una dona de 74 anys, la desaparició de la qual es va denunci a les 21.40 hores del vespre. Finalment, va ser trobada a les 3 de la matinada sana i estàlviva.
Per evitar situacions com aquestes, que són força habituals durant la temporada de bolets, des de la Generalitat es recomana seguir unes normes de seguretat quan es surt al bosc (les podeu consultar aquí).
Los Bombers de la Generalitat trabajaron entre el martes por la noche y el día de ayer en cuatro operaciones de búsqueda de personas que se habían perdido mientras buscaban setas en el bosques, dos de ellas en Senterada (Pallars Jussà), otra en Cànoves i Samalús (Vallès Oriental) y, finalmente, una cuarta en Cornudella de Montsant (Priorat).
Ayer, poco después de las 13.40 horas de la tarde, los Bombers recibieron el aviso de la desaparición de un hombre que había salido a recoger setas en Senterada. El hombre, de 50 años y vecino de Ripollet, se distanció del grupo de tres amigos con los que iba y no lo volvieron a ver. Mientras realizaban la llamada a emergencias, otro miembro del grupo salió a buscarlo y también se perdió. Después de unas horas de búsqueda, los encontraron en buen estado de salud en la zona de Pinyana.
También ayer por la tarde, se notificó la desaparición de una señora de 79 años que había salido a buscar setas en Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), que fue encontrada por los Mossos d'Esquadra, también en buen estado de salud.
La noche anterior (la del martes al miércoles) se había perdido una cuarta persona también mientras buscaba setas por la zona del barranco de la Moleta (en Cornudella de Monstsant), una mujer de 74 años, la desaparición de la cual se denunció a las 21.40 horas. Finalmente, fue encontrada a las 3 de la madrugada en perfecto estado. Para evitar situaciones como éstas, que son bastante habituales durante la temporada de setas, des de la Generalitat se recomienda seguir unas normas de seguridad cuando se sale al bosque (las podéis consultar aquí)
Les últimes pluges i les temperatures relativament suaus del mes d'octubre han revitalitzat una temporada de bolets que es presentava més aviat fluixa, segons ha explicat a Agronotícies l'expert en micologia forestal i investigador del Centre Tecnològic Forestal (CTF) Juan Martínez de Aragón.
Martínez de Aragón ha explicat que les produccions de bolets "van augmentar considerablement" en les dos últimes setmanes d'octubre a bona part del territori català passant de 12 kg per hectàrea a una producció de 20 kg per hectàrea gràcies a l'arribada de les pluges i a les temperatures poc fredes, unes dades que s'han pogut conèixer gràcies a les parcel·les permanents instal·lades en boscos, una eina que serveix als investigadors com Martínez de Aragón per poder seguir la producció i la diversitat micològica setmana a setmana.
Pel que fa a les zones, el micòleg del CTF apunta que "l'àrea menys productiva, si no canvia la climatologia, serà el Pirineu", mentre que les zones on es podran trobar més bolets seran "el Prepirineu, la Catalunya central i el litoral". És, per tant, un bon any de bolets per a les zones compreses entre els 200 i els 1.500 metres, apunta l'investigador del CTF. Per tipologia de bolet, Martínez de Aragón explica que és un bon any per trobar "rovellons, llanegues, camagrocs, fredolics..." però no ha estat, de moment, any de ceps. En aquest sentit apunta que "en certes zones han començat a produir-se i si no arriba el fred es possible que en tinguem una producció interessant".
Caldrà veure doncs com afecta la climatologia dels pròxims dies a una temporada micològica que va començar fluixa, però amb bolets, principalment rovellons, "d'excel·lent qualitat", tal i com explica Martínez de Aragón, tot i que els que es poden trobar ara "tenen la mateixa qualitat que els d'anys anteriors"., i que ha anat augmentant les seves produccions amb unes condicions meteorològiques favorables.
Las últimas lluvias y las temperaturas relativamente suaves del mes de octubre han revitalizado una temporada de setas que se presentaba más bien floja, según ha explicado a Agronotícies el experto en micología forestal y investigador del Centre Tecnològic Forestal, Juan Martínez de Aragón.
Martínez de Aragón ha explicado que las producciones de setas "aumentaron considerablemente" en las dos últimas semanas de octubre en buena parte del territorio catalán pasando de 12 kg por hectárea a 20 kg por hectárea gracias a la llegada de las lluvias y a unas temperaturas poco frías para la época, unos datos que se han podido conocer gracias a las parcelas permanentes instaladas en bosques, una herramienta que sirve a los expertos como Martínez de Aragón para poder seguir la producción y la diversidad micológica semana a semana.
En lo referente a las zonas, el micólogo del CTF apunta que "el área menos productiva, sino cambia la climatología, será el Pirineo", mientras que las zonas en las que se podrán encontrar más setas serán "el Prepirineo, la Catalunya central y el litoral". Es, por lo tanto, un buen año de setas para las zonas comprendidas entre los 200 y los 1.500 metros, apunta el investigador del CTF. Por tipología de setas, Martínez de Aragón explica que es un buen año para encontrar "níscalos, llanegues, camagrocs, fredolics..." pero no es buen año, de momento, de ceps. En este sentido apunta que "en ciertas zonas han empezado a producirse y si no llega el frío es probable que tengamos una producción interesante".
Habrá que ver pues como afecta la climatología de los próximos días a una temporada micológica que empezó floja, pero con setas, especialmente níscalos "de excelente calidad", tal y como explica Martínez de Aragón, a pesar de que los que se pueden encontrar ahora "tienen la misma calidad que los de años anteriores" y que ha ido aumentando sus producciones con unas condiciones meteorológicas favorables".
Les glaçades de la última setmana han danyat una bona part de la collita de mongeta del ganxet al Vallès Oriental, especialment a poblacions com La Roca, Cardedeu, Llinars i Palautodera, segons ha informat el sindicat ASAJA.
L'afectació és tal que, segons explica la presidenta d'ASAJA, Rosa Pruna, "en alguns casos les pèrdues són del 100% de la producció", ja que, tal i com afegeix "les mongetes estaven en un estadi bastant verd i les tavelles han quedat glaçades".
La mongeta del ganxet és una varietat típica del Vallès, el Maresme, la Selva i altres comarques catalanes que destaca per la seva pell molt poc perceptible i el seu sabor suau, a més es tracta d'un aliment molt proteïc. Compta des de l'any passat amb Denominació d'Origen Protegida (DOP) per la UE.
Las heladas de la úlitma semana han dañado una buena parte de la cosecha de Mongeta del Ganxet en el Vallès Oriental, especialmente en poblaciones como La Roca, Cardedeu, Llinars o Palautordera, según ha informado el sindicato ASAJA.
La afectación es tal que, según explica la presidenta de ASAJA, Rosa Pruna, "en algunos casos las pérdidas son del 100% de la producción", ya que, tal y como añade, "las judías estaban en un estadio bastante verde y han quedado muy heladas".
La Mongeta del Ganxet es una variedad de judía típica del Vallès, el Maresme, la Selva y otras comarcas catalanas y destaca por su piel poco perceptible y por su sabor suave, además se trata de un alimento muy proteico. Cuenta desde el año pasado con la Denominación de Origen Protegida (DOP) por la UE.
La Taula Sectorial Agrària de l'Oví i el Cabrum s'ha reunit avui amb l'objectiu de tractar de forma monogràfica sobre l'Extensió de la Norma proposada per la interprofessional del sector (Interovic). Es tracta d'una mesura que tindrà una duració de 3 anys i que aplicarà una taxa als operadors per dedicar aquests diners a investigació, innovació o recerca, entre d'altres.
L'aplicació de l'Extensió de la Norma, que va entrar en vigor el passat dia 1 de novembre (i s'allargarà fins a l3 d'octubre de 2015), comporta la recaptació de 0,05 euros per animal oví /cabrum sacrificat que es podrà detraure al productor, i uns altres 0,05 euros per canal comercialitzada, que també podrà ser recaptada per l'escorxador. Així mateix, l'escorxador esdevé recaptador de la taxa i és l'encarregat de comunicar i transferir a Interovic les quanitats retingudes als proveïdors i comercialitzadors.
Aquests diners s'utilitzaran per promoure la investigació, el desenvolupament i la innovació tecnològica en el sector, per desenvolupar accions promocionals i per acosneguir una millor informació dels mercats de l'oví i el cabrum.
La Taula Sectorial Agrària de l'Oví i el Cabrum se ha reunido hoy con el objetivo de tratar de forma monográfica sobre la Extensión de la Norma propuesta por la interprofesional del sector (Interovic). Se trata de una medida que tendrá una duración de tres años y que aplicará una tasa a los operadores para dedicar este dinero a investigación, innovación o promoción, entre otras.
La aplicación de la Extensión de la Norma, que entró en vigor el pasado 1 de noviembre (y se alargará hasta el 31 de octubre de 2015), comporta la recaudación de 0,05 euros por animal ovino/caprino sacrificado que se podrá detraer en el productor y otros 0,05 euros por canal comercializada, que también podrá ser recaudada por el matadero. Así pues, el matadero se convierte en recaudador de la tasa y es el encargado de comunicar y transferir a Interovic las cantidades retenidas a los proveedores y comercializadores.
Este dinero se utilizará para promover la investigación, el desarrollo y la innovación tecnológica en el sector, para desarrollar actos promocionales y para conseguir una mejor información de los mercados ovino y caprino.
Rússia esta a punt d'acabar amb la recol·lecció de la collita de cereals d'enguany que, segons es preveu, arribarà als 70 milions de tones, una xifra més baixa del que el govern preveia (a finals d'agost el Ministre d'Agricultura va anunciar una collita d'entre 70 i 75 milions de tones) i molt per sota de les xifres d'anys anteriors (al 2011 es van recollir gairebé 95 milions de tones) per la sequera que ha patit la zona.
El país, que és el tercer exportador mundial de cereals, no ha anunciat encara cap mesura sobre l'exportació, com sí que va fer Ucraïna fa dues setmanes, vetant la venta a l'exterior de blat a partir del 15 de novembre (aquí t'ho expliquem) o com va posar en pràctica la mateixa Rússia l'any 2010, quan va patir una forta sequera que la va deixar amb una producció molt per sota de l'habitual i va tancar les seves fronteres.
No obstant, la sequera i la baixa producció es deixen notar ja en les existències de cereal a Rússia, que a principis d'octubre es situaven un 26,2% per sota de les xifres de 2011.
Rusia está a punto de terminar con la recolección de la cosecha de cereales de este año, que, según se prevé, llegará a los 70 millones de toneladas, una cifra más baja de la que el gobierno preveía (a finales de agosto el Ministro de Agricultura anunció una cosecha de entre 70 y 75 millones de toneladas) y muy por debajo de las cifras de años anteriores (en 2011 se recogieron casi 95 millones de toneladas) por la sequía y las heladas que ha sufrido la zona.
El país, que es el tercer exportador mundial de cereales, no ha anunciado todavía ninguna medida a la exportación, como sí que hizo Ucrania hace dos semanas, vetando la venta al exterior de trigo a partir del 15 de noviembre (te lo explicamos aquí) o como puso en práctica la propia Rusia en 2010, cuando tras sufrir una fuerte sequía que la dejó con una producción muy por debajo de lo habitual y cerró sus fronteras.
No obstante, la sequía y la baja producción se dejan notar ya en las existencias de cereal en Rusia, que a principios de octubre se situaban un 26,2% por debajo de las cifras de 2011.
 |
| Foto: Wikipedia |
El canal dret del Delta de l'Ebre restarà tancat a partir d'avui i durant una setmana aproximadament per buscar i eliminar exemplars de caragol poma, una especie invasora que després d'escampar-se per tot el marge esquerra va ser detectada també fa poques setmanes al canal dret, probablement per un sabotatge.
Aquesta mesura excepcional, que havien demanat els pagesos de la zona, compta amb l'autorització de la Generalitat i s'aplicarà durant un període d'una setmana, aprofitant que la sega de l'arròs s'ha acabat recentment, des d'Amposta fins a l'Illa de Buda. La revisió es centrarà en el canal principal per buscar exemplars d'aquest caragol, que prolifera amb rapidesa i es menja els brots tendres de la planta de l'arròs, ja que la xarxa secundària ja es va revisar fa unes setmanes.
Des del sector agrari, però, es considera que la mesura arriba massa tard i es veu insuficient, ja que algunes organitzacions agràries i sindicats, com Unió de Pagesos, havien demanat assecar tota la zona regable del marge dret per erradicar el cargol de forma més efectiva, opció que es va descartar des del Govern.
El canal derecho del Delta de l'Ebre estará cerrado a partir de hoy y durante una semana aproximadamente para buscar y eliminar ejemplares de caracol manzana, una especie invasora que después de extenderse por todo el margen izquierdo fue detectado también hace pocas semanas en el canal derecho, probablemente debido a un sabotaje.
Esta medida excepcional, que habían pedido agricultores de la zona, cuenta con la autorización de Agricultura y se aplicará durante un periodo de una semana, aprovechando que la siega del arroz ha terminado hace poco, desde Amposta hasta la Illa de Buda. La revisión se centrará en el canal principal para buscar ejemplares de este caracol, que prolifera con rapidez y se come los brotes tiernos de la planta del arroz, ya que la red secundaria ya se revisó hace pocas semanas.
Des del sector agrario, sin embargo, se considera que la medida llega tarde y se ve insufciente, ya que algunas organizaciones agrarias y sindicatos, como Unió de Pagesos, habían pedido secar toda la zona regable del margen derecho para erradicar el caracol de forma más efectiva, una opción que se rechazó desde Agricultura.
La setmana passada Agroseguro va pagar la pràctica totalitat de les indemnitzacions corresponents als danys provocats per les tempestes d'aquest estiu, especialment les pedregades que van afectar a diferents comarques del Pla de Lleida, com el Segrià o el Pla d'Urgell, segons ha informat el departament d'Agricultura.
