Els productors de patates denuncien que el preu ha caigut un 61% en un any

El preu que es paga als productors per un quilo de patates ha caigut més d'un 60% en relació amb el 2011 perquè les grans cadenes de distribució prefereixen les patates velles franceses, que poden oferir a preus més baixos i fer servir com a producte reclam per atraure clients, segon va denunciar ahir Unió de Pagesos (UP).
El sindicat va explicar que a principis de maig es va iniciar la temporada de patates, amb les primerenques, que per sorpresa dels productors, es van pagar a 0,19 euros/quilo, xifra un 61% més baixa que la que van percebre l'any passat (quan es van pagar a 0,49). Des d'UP s'atribueix aquesta rebaixa en el preu al fet de que la gran distribució prefereix comercialitzar patates velles franceses (que compra entre 0,06 i 0,10 euros/quilo ja envasades) i que pot oferir a uns preus molt baixos (0,35 euros/quilo). Aquestes patates, no obstant, porten uns mesos en cambres de conservació i tenen una qualitat molt inferior a la de les patates noves autòctones, un fet del que el consumidor no sempre és conscient, ja que, segon UP, l'etiquetatge és ambigu i es presta a confusions. Per això, des del sindicat s'ha denunciat algunes d'aquestes empreses davant de l'Agència Catalana de Consum.

Jaume Costa, Toni Rovira i Josep Maria Coll han explicat la situació      Foto: UP 

El precio que se paga a los productores por un kilo de patatas ha caído más de un 60% en relación con 2011 porque las grandes cadenas de distribución prefieren las patatas viejas francesas, que pueden ofrecer a un precio más bajo y utilizar como producto reclamo para atraer clientes, según denunció ayer Unió de Pagesos (UP).
El sindicato explicó que a principios de mayo se inició la temporada de patatas, con las primerizas, que por sorpresa de los productores, se pagó a 0,19 euros/kilo, cifra un 61% más baja que la que percibieron el año pasado (cuando se pagaron a 0,49). Desde UP se atribuye esta rebaja en el precio al hecho de que la gran distribución prefiere comercializar patatas viejas francesas (que compra entre 0,06 y 0,10 euros/kilo ya envasadas) y que puede ofrecer a precios muy bajos (0,35 euros/kilo). Estas patatas, no obstante, llevan unos meses en cámaras de conservación y tienen una calidad muy inferior a la de las patatas nuevas autóctonas, un hecho del que el consumidor no siempre es consciente, ya que, según UP, el etiquetado es ambiguo y se presta a confusiones. Por ello, desde el sindicato se ha denunciando a algunas de estas empresas ante la Agència Catalana de Consum. 

El mercat turc es converteix en un dels principals destins de la maquinària agropecuària espanyola

La indústria exportadora de maquinària agropecuària espanyola ha trobat fora de les nostres fronteres nous mercats pels seus productes. És el cas de Turquia, on es registren considerables augments de la demanda de maquinària espanyola pels plans de creixement de producció i de modernització del sector agrari del país. Tant és així, que aquest país va incrementar en un 50% l'adquisició de maquinària agropecuària espanyola el passat 2011 (el que va suposar un import de més de 41 milions d'euros).
Per sectors, el de la protecció de cultius és el més destacat (amb 16 milions), seguit del de post-collita (8,5 milions), ramaderia (7 milions) i maquinària (6 milions). 
Segons dades d'Agragex (l'agrupació de fabricants i exportadors de maquinària agrícola que aplega a 125 empreses del sector), les exportacions espanyoles del sector del reg han augmentat un 200%.

La industria exportadora de maquinaria agropecuaria española ha encontrado fuera de nuestras fronteras nuevos mercados para sus productos. Es el caso de Turquia, donde se registran considerables aumentos de la demanda de maquinaria española para los planes de crecimiento de producción y de modernización del sector agrario del país. Tanto es así, que incrementó en un 50% la adquisición de maquinaria agropecuaria española el pasado 2011 (lo que supuso un importe de más de 41 millones de euros).
Por sectores, el de la protección de cultivos es el más destacado (con 16 millones), seguido por el de post-cosecha (8,5 millones), ganadería (7 millones) y maquinaria (6 millones).
Según datos de Agragex (la agrupación de fabricantes y exportadores de maquinaria agrícola que reúne a 125 empresas del sector), las exportaciones españolas del sector del riego han aumentado un 200%.

Els pagesos de Girona contracten guàrdies de seguretat privada per vigilar els camps

Els robatoris al camp s'estan convertint, desafortunadament, en el pa nostre de cada dia de molts pagesos i ramaders, que veuen com nit rere nit els furten eines, cables, maquinària o, fins i tot, animals o la collita de fruita. Per això, qui més qui menys busca les seves solucions. Una de les més efectives és la que es va posar en marxa l'any passat a diversos nuclis de l'Alt Empordà (Girona) com Ventallò i l'Armentera i, que enguany es tornarà a repetir a partir de demà, 1 de juny: contractar vigilants de seguretat privada perquè facin patrulles nocturnes durant la campanya de la fruita, segons publica el diari gironí El Punt.
En concret, són una cinquantena de pagesos els que s'han unit per contractar una companyia de seguretat privada, que tindrà un cost de 300 euros per cadascun d'ells, i que patrullarà els camps des de demà divendres fins al setembre cobrint una superfície d'uns 100 quilòmetres (unes 2.000 hectàrees). Els guardes de seguretat van equipats amb un GPS que els indica aquells punts on s'ha de prestar més atenció i, tot i que van armats (el seu equip inclou un fusell, una armilla, manilles i una porra), han de seguir un protocol que indica que han d'avisar als Mossos o a la Guàrdia Civil quan detectin alguna cosa sospitosa. Entre les seves tasques hi ha les d'anotar matricules o controlar els accessos, entre d'altres.


Los robos en el campo se están convirtiendo, desafortunadamente, en el pan nuestro de cada día para muchos agricultores y ganaderos que ven, noche tras noche, como les sustraen herramientas, cables, maquinaria o, incluso, animales. Por eso, quien más quien menos busca sus soluciones. Una de las más efectivas es la que se puso en marcha el año pasado en diferentes núcleos del Alt Empordà (Girona) y que este año se volverá a repetir a partir de mañana 1 de junio: contratar vigilantes de seguridad privada para que hagan patrullas nocturnas durante la campaña de la fruta, según publica el diario gerundense El Punt.
En concreto, son una cincuentena de agricultores los que se han unido para contratar una compañía de seguridad privada, que tendrá un coste de 300 euros para cada uno de ellos y que patrullará los campos desde mañana viernes hasta septiembre cubriendo una superficie de 100 kilómetros (unas 2.000 hectáreas). Los guardias de seguridad van equipados con un GPS que les indica aquellos puntos donde hay que prestar más atención y, a pesar de que van armados (su equipo incluye un fusil, un chaleco, esposas y una porra), deben seguir un protocolo que indica la obligatoriedad de avisar a los Mossos d'Esquadra o a la Guardia Civil cuando detecten algo sospechoso. Entre sus tareas, están las de anotar las matriculas o controlar los accesos, entre otras.

Uns 35 clients de Same viatgen a Italia per conmemorar el 70 aniversari de la marca

Uns 35 clients de Same de tot Espanya van viatjar la setmana passada a Treviglio (Itàlia), on la marca de tractors té la seva fàbrica, coincidint amb el 70 aniversari de la firma.
Una part dels integrants del grup eren els guanyadors del sorteig realitzat durant la tercera edició de Tecnología en Campo, una jornada que la marca va organitzar enguany a Fuentes de Ebro (Saragossa). La resta de clients que van viatjar a Itàlia van ser convidats pels concessionaris oficials de la firma, que, en el cas de Catalunya, van ser ImportGaliano (Lleida) i Tractonin (Tarragona).
Durant el primer dia del seu viatge, els agricultors convidats per Same van poder conèixer la fàbrica que la marca té a Treviglio (a la regió de Bèrgam) i el segon dia van poder fer turisme per la ciutat de Milà.

Imatge del grup que va viatjar a Treviglio / Imagen del grupo que viajó a Treviglio                          Foto: Same - Deutz Fahr

Unos 35 clientes de Same de toda España viajaron la semana pasada a Treviglio (Italia), donde la marca de tractores tiene su fábrica, coincidiendo con el 70 aniversario de la firma.
Una parte de los integrantes del grupo eran los ganadores del sorteo realizado durante la tercera edición de Tecnología en Campo, una jornada que la marca organizó este año en Fuentes de Ebro (Zaragoza). El resto de clientes que viajaron a Italia fueron invitados por los concesionarios oficiales de la firma, que, en el caso de Catalunya, fueron ImportGaliano (Lleida) y Tractonin (Tarragona).
Durante el primer día del viaje, los agricultores invitados por Same pudieron conocer la fábrica que la marca tiene en Treviglio (en la región de Bérgamo) y el segundo día pudieron hacer turismo por la ciudad de Milán.

El 90% de l'oli que es consumeix a Catalunya no és català

El  90% de l'oli que es consumeix a Catalunya prové de fora de les nostres fronteres, una dada que pot resultar sorprenent, però que no ho hauria de ser tant si tenim en compte que el 73% d'oli que trobem al mercat és de marca blanca. Així ho han explicat avui representants dels principals sindicats agraris catalans i de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en una roda de premsa on han fet front comú per denunciar la situació que pateix el sector, que ha vist com el preu de l'oli queia a la meitat en els últims deu anys.
Així, Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors de Catalunya (JARC), l'Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) han fet avui front comú per denunciar la delicada situació del sector, que, segons han explicat, pateix una greu crisi de preus, el que li ha fet perdre 64 milions d'euros en els últims quatre anys. Des dels sindicats agraris es denuncia la pressió de les grans superfícies, que fixen i controlen el preu de l'oli.


El 90% del aceite de oliva que se consume en Catalunya proviene de fuera de nuestras fronteras, un dato que puede resultar sorprendente pero que no debería serlo tanto si tenemos en cuenta que el 73% de aceite que encontramos en el mercado es de marca blanca. Así lo han explicado hoy representantes de los principales sindicatos agrarios catalanes y de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) en una rueda de prensa en la que han hecho frente común para denunciar la situación que sufre el sector, que ha visto como el precio del aceite caía a la mitad en los últimos diez años.
Así, Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), la Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) y la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) han hecho hoy frente común para denunciar la delicada situación del sector, que, según han explicado, sufre una grave crisis de precios, lo que le ha hecho perder 64 millones de euros en los últimos cuatro años. Des de los sindicatos agrarios se denuncia la presión de las grandes superfícies, que fijan y controlan el precio del aceite.

El sector del pinso veu amb preocupació el constant augment de les matèries primes

El seminari sobre les matèries primes va tractar sobre el preu de la soja

El sector dels pinsos esta preocupat pel constant augment dels costos de producció, motivats pels preus dels cereals i les matèries primes, ja que "posen en una situació difícil tota la cadena productiva càrnia", així ho ha explicat a Agronotícies Mònica Ros, directora de l'Associació Catalana de Fabricants de Pinso (ASFAC).

En aquest sentit, Ros ha explicat que els costos de les matèries primes són "especialment importants", ja que, suposen aproximadament un 85% del cost de producció del pinso.També el ramader pateix aquest impacte de forma molt acusada, doncs, segons dades d'aquesta associació, les matèries primes suposen aproximadament el 65% del cost d'engreix d'un animal en el sector porcí. Però lluny de canviar, aquesta situació de volatilitat en els preus "sembla que serà present també en el futur", apunta Ros. 
Precisament, sobre els preus de les matèries primes i el seu impacte en la cadena productiva va tractar el seminari d'anàlisi de mercat que la setmana passada va organitzar l'ASFAC a Barcelona i que va comptar amb la presència de Pablo Andreani, director de la consultora argentina AgriPac. Andreani va centrar la seva intervenció en l'espectacular augment del preu de la soja (de la que Argentina és un dels principals exportadors) i va afirmar que el cost d'aquesta lleguminosa en un futur anirà estretament lligat als fenòmens meteorològics. Així, va pronosticar que, si les condicions meteorològiques són favorables, el preu de la soja pot patir davallades importants (de fins a 100 dòlars), sempre i quan l'estat de la collita estigui influenciat directament pels fenòmens meteorològics.

L'ex president de l'Associació Mundial de Comerç de Cereals i Matèries Primes per a l'Alimentació Animal (Gafta), Pedro Palomo, per la seva banda, va destacar que la volatilitat dels preus fa molt difícil als operadors el seguiment d'aquests mercats i va pronosticar un "relaxament" en els preus dels cereals, si bé també va apuntar que la volatilitat dels mercats tindrà encara un fort impacte en els preus del futur proper.

El sector del pienso está preocupado por el constante aumento de los costes de producción, ya que "ponen en una situación difícil a toda la cadena productiva cárnica", así lo ha explicado a Agronotícies Mònica Ros, directora de la Associación Catalana de Fabricantes de Pienso (ASFAC). En este sentido, Ros ha explicado que los costes de las materias primas son "especialmente importantes", ya que, suponen aproximadamente un 85% del coste de producción del pienso. También el ganadero sufre este impacto de forma muy acusada, pues, según datos de esta asociación, las materias primas suponen aproximadamente el 65% del coste de engorde de un animal en el sector porcino. Pero lejos de cambiar, esta situación de volatilidad en los precios "parece que estará también presente en el futuro", apunta Ros.

Precisamente, sobre los precios de las materias primas y su impacto en la cadena productiva trató el seminario de análisis de mercados que la semana pasada organizó ASFAC en Barcelona y que contó con la presencia de Pablo Andreani, director de la consultora argentina AgriPac. Andreani centró su intervención en el espectacular aumento del precio de la soja (de la que Argentina es uno de los principales exportadores) y afirmó que el coste de esta leguminosa en un futuro irá estrechamente ligado a los fenómenos meteorológicos. Así, pronosticó que, si las condiciones meteorológicas son favorables, el precio de la soja puede sufrir descensos importantes (de hasta 100 dólares), siempre y cuando el estado de la cosecha esté influenciado directamente por los fenómenos meteorológicos.

El ex presidente de la Asociación Mundial de Comercio de Cereales y Materia Primas para la Alimentación Animal (Gafta), Pedro Palomo, por su lado, destacó que la volatilidad de los precios hace muy difícil a los operadores el seguimiento de estos mercados y pronosticó una "relajación" en los precios de los cereales, si bien también apuntó que la volatilidad de los mercados tendrá todavía un fuerte impacto en los precios en un futuro próximo.

El Govern publica la ordre per la que es concedeixen ajudes per la sequera, les gelades i el virus Schmallenberg

El Boletín Oficial del Estado (BOE) va publicar el passat dissabte la ordre per la que es convoquen les subvencions estatals per a pagesos i ramaders afectats per diferents circumstàncies perjudicials per als seus negocis que han tingut lloc aquest any, com la sequera, el virus Schmallenger (que afectar al bestiar oví i boví) i les gelades.
A la ordre es reconeix que la sequera esta causant un augment dels costos de producció a les explotacions ramaderes, degut, per una banda, a la falta de pastures i, per l'altra, al encariment de la palla i els farratges.
El document recull també el pressupost (set milions d'euros a repartir des del 2012 fins al 2014), els requisits per accedir a les ajudes i tota la informació per aquells que estiguin interessants en demanar les subvencions.
Podeu trobar la ordre aquí

La sequera, les gelades i l'encariment de palla i farratges han fet augmentar els costos de producció dels ramaders

El Boletín Oficial del Estado (BOE) publicó el pasado sábado la orden por la que se convocan las subvenciones estatales para agricultores y ganaderos afectados por diferentes circunstancias perjudiciales para sus negocios que han tenido lugar durante este año, como la sequía, el virus Schmallenberg (que afecta al ganado ovino, bovino y caprino) y las heladas.
En la orden se reconoce que la sequía está causando un aumento de los costes de producción en las explotaciones ganaderas, debido, por un lado, a la falta de pastos y, por otro, al encarecimiento de paja y forrajes.
El documento recoge también el presupuesto (siete millones de euros a repartir desde el 2012 hasta el 2014), los requisitos para acceder a las ayudas y toda la información necesaria para aquellos que estén interesados en pedir las subvenciones.
Podéis acceder a la orden aquí

"Volem que el trepat serveixi com a punta de llança per donar a conèixer els vins de la DO Conca"

Enmig del panorama vitivinícola català, on sonen amb força noms tant potents com Priorat, Montsant, Terra Alta o Penedès, hi ha també una serie de denominacions d'origen més petites, tant pel que fa al volum de producció com a la presència mediàtica, que lluiten per donar-se a conèixer i que, cada cop més, s'estan fent un lloc tant en els gustos dels consumidors, com a les llistes que confeccionen els experts. És el cas de la Conca de Barberà. Per conèixer una mica més sobre aquesta denominació, una de les més petites de Catalunya, parlem amb el seu president, Carles Andreu, qui, en declaracions a Agronotícies, repassa l'estat actual del sector, els plans de la DO i la importància de lligar varietats amb territori, una identificació que a la Conca de Barberà té nom propi: trepat.

P.- Us considereu una de les "ventafocs" del panorama vitivinícola català?
R.- Nosaltres som molt desconeguts, no sé si la Ventafocs, però si que és cert que a Catalunya hi ha 11 denominacions d’origen i n’hi ha de molt conegudes, algunes en el passat com el Penedès, altres més conegudes en el present, com Priorat i Montsant, i algunes que tot i que portem alguns anys al ser més petites som molt més desconegudes. El  que intentem és que poc a poc el públic, tant a Catalunya com a fora vaig coneixent els vins de la denominació d’origen, però som conscients que som una DO petita i poc coneguda.


P.- Quina és la producció anual de la DO Conca de Barberà?
R.- Tenim una producción d’1.200.000 ampolles. Som de les més petites a nivell de volum,  més o menys com la DO Alella.


P.- I d'aquesta producció quin percentatge destineu a l'exportació?
R.- Més o menys el 50% l'exportem a Alemanya, Anglaterra… el mercat prioritari és Europa, però també hi ha una part més petita que se'n va cap a altres països.


P.- Quines són les tasques de la DO?
R.- Tenim dues funcions. Per un banda, controlar per certificar que els vins estan fets amb varietats autoritzades per la DO Conca i elaborats i envellits i embotellats a la DO Conca i, per altra banda, tenim una altra funció que és la promoció.


P.- Creu que hi ha hagut a nivell de societat un canvi de mentalitat pel que fa al món del vi?
R.- Crec que sí,  hi ha hagut un canvi de mentalitat. La gent esta deixant de beure vi cada dia i en canvi consumeix menys vi però  és més exigent amb la qualitat i això es nota, ja que puja el consum de vins de qualitat. La conca és una zona on jo crec que es poden fer vins de qualitat i per climatologia i sòl tampoc no podem fer grans quantitats de volum, el que em d’intentar és fer menys vi però de qualitat.


P.- Una de les senyes d'identitat de DO que presideix és el Trepat. Parli'm d'aquesta varietat...
R.- és una varietat que tenim la gran sort de que en aquest moment es troba gairebé en exclusiva a la Conca, ja que el 99% es troba a la Conca. Abans de la fil·loxera n’hi havia una miqueta per tot Catalunya. Quan ve la fil·loxera s’han d’arrencar totes les vinyes i quan es tornen a replantar l’únic lloc on es torna a replantar trepat és a la Conca i això ha estat fins ara. En un moment de globalització, de que les varietat les trobes per tot el món, poder tenir una varietat identificada amb un territori i exclusiva és una bona eina de comunicació i promoció.


P.- Li estan donant un nou impuls?

Es una varietat que fins fa poc, fins fa uns deu anys, es tenia com una varietat que no coneixia ningú i que fins i tot el propi sector la tenia una mica abandonada i últimament hi ha una serie de cellers que des del tractament que donem a la vinya amb el cep fins a la vinificació hem intentat donar-li un vinificat diferent per fer vins de qualitat. Ara se'n comença a plantar en algun lloc fora de la conca, però és molt minoritari A tot Catalunya hi ha unes 1.000 hectàrees de trepat i d'aquestes, 990 són a la Conca. Poc a poc identifiquem més Conca amb trepat.

P.- Quins usos se li donen?

R.- Abans la varietat trepat es feia servir exclusivament per fer vins rosats i caves rosats. Encara és la finalitat majoritària, però a poc a poc hi ha una sèrie de cellers que fem vi negre, perquè al cap i a la fi es una varietat negra. Fins al 2004 no hi havia ningú que elabores amb negre i a partir del 2004 es va començar i ara ja hi ha 7 0 8 cellers. El que volem és que el trepat serveixi com a punta de llança per donar a conèixer els vins de la Conca. Evidentment que hi ha altres varietat, com l’ull de llebre o el merlot i el cabernet, però poder tenir una varietat que només és de la Conca a nivell de comunicació és molt important perque la gent cada vegada busca coses més diferents i té aquest punt d’element diferenciador que a nosaltres ens va molt be.

P.- Quina creieu que ha de ser l'estratègia de futur dels vins catalans en general i de la DO Conca en particular?

R.- Jo crec que el futur passa per que les varietats siguin el que diferenciïn un territori d’un altre. Abans només es coneixien 4 o 5 varietat i ara cada vegada més en el món dels vins es busquen varietats poc conegudes, varietats que estan molt arrelades amb un territori. És una mica l’expressió que en diuen els francesos el “terroir”: varietats arrelades amb un territori. En aquest moment, és molt més difícil anar a vendre un cabernet o un merlot, perquè tens competència a tot el món, que no un trepat.

La OIE arriba a un acord sobre les condicions de benestar animal del boví

L'assemblea de la Organització Internacional de la Salut Animal (OIE), que s'ha celebrat aquests dies a Paris, esta donant els seus fruits. Tant és així, que l'òrgan, que aplega a 178 països, ha arribat, per primer cop en la seva història, a un acord sobre estàndards de les condicions de benestar animal del bestiar boví, que fa referència a l'alimentació, l'estabulació, la qualitat de l'aire o les condicions d'il·luminació, entre d'altres aspectes.
L'acord s'ha considerat una fita històrica, ja que l'entitat havia intentat abans arribar a pactes similars i havia fracassat, com va passar l'any passat amb l'aviram. Aquest any, però, tots els països (amb l'excepció de Sudàfrica) han suscrit l'acord, que permetrà establir unes condicions comunes en la cria de bestiar boví. Les regles, que encara s'han de definir, primaran la ramaderia extensiva enfront de la intensiva, fixaran uns estàndards per la qualitat nutritiva dels pinsos, unes condicions d'il·luminació, la necessitat de l'accés a llum natural i unes condicions pels llits, entre d'altres.


La asamblea de la Organización Internacional de la Salud Animal (OIE), que se ha celebrado estos días en París, esta dando sus frutos. Tanto es así, que el órgano, que agrupa a 178 países, ha llegado, por primera vez en su historia a un acuerdo sobre estándares en las condiciones de bienestar animal del ganado bovino, que hace referencia a la alimentación, la estabulación, la calidad del aire o las condiciones de iluminación, entre otros aspectos.
El acuerdo se ha considerado un hito histórico, ya que la entidad había intentado antes llegar a pactos similares y había fracasado, como pasó el año pasado con el sector avícola. Este año, sin embargo, todos los países (con la excepción de Sudáfrica) han suscrito el acuerdo, que permitirá establecer unas condiciones comunes en la cría del ganado bovino. Las reglas, que todavía no se han definido, primarán la agricultura extensiva frente a la intensiva, fijarán unos estándares para la calidad nutritiva de los piensos, unes condiciones de iluminación, la necesidad de acceso a la luz natural y unas condiciones para las camas del ganado, entre otros.

Denuncien que els preus imposats per la distribució enfonsaran el sector de la llet

                                                                                                          Foto: ASAJA

El sector de la llet no passa per un bon moment a casa nostra. Els baixos preus imposats per la distribució i la importació d'excedents francesos estan posant contra les cordes als ramaders catalans i aragonesos, que, veuen amb preocupació com es van tancant explotacions i les que queden han de fer mans i mànigues per sobreviure. En aquest sentit, denuncien que la llet portada de Franca es ven entre 0,22 i 0,24 euros per tona a qualsevol punt d'Espanya, el que suposa 0,12 euros per sota del preu que hauria de ser, segons dades d'ASAJA Huesca i d'Unió de Pagesos.
Josep Massó, membre de l'executiva nacional de la llet d'Unió de Pagesos, ha explicat a Agronotícies que la situació dels ramaders és complicada, ja que els costos de producció han pujat entre un 30 i un 40% en l'últim any, mentre que el preu de la llet ha caigut al voltant d'un 20-25%. Aquesta conjunció de factors fa que moltes explotacions hagin tancat (a Catalunya s'ha passat de 3.000 granges lleteres a 600 en tan sols dos anys) i que les que queden hagin de vendre la llet a preus "tirats", ja que "estem collats per la distribució", explica Massó.
Per això, demanen al Ministeri d'Agricultura que aposti per una política forta de suport al sector de la llet, fent campanyes de promoció a nivell espanyol i, sobretot, posant fre a les pràctiques abusives de la distribució (ja que aquest sector te pràcticament en la seva totalitat capital francès i prima els interessos gals enfront dels espanyols). Així mateix, creuen que seria bo crear un etiquetatge més explícit per la llet, de manera que els consumidors puguin saber d'on prové la que estan comprant i per quins processos ha passat (ja que és una pràctica habitual portar llet concentrada de França i reconstituir-la afegint-hi aigua un cop a la planta, el que minva notablement les seves propietats). En aquest sentit, insisteixen en la importància de comprar marques reconegudes, que ofereixen un producte fresc i de qualitat, enfront de les molt econòmiques, que sovint es sotmeten a processos de conservació o tenen una data de caducitat més curta.

                                                                                                           Foto: ASAJA

El sector de la leche no pasa por un buen momento en casa nuestra. Los bajos precios impuestos por  la distribución y la importación de excedentes franceses están poniendo contra las cuerdas a los ganaderos catalanes y aragoneses, que ven con preocupación como se van cerrando explotaciones y las que quedan tienen que hacer de tripas corazón para sobrevivir. En este sentido, denuncian que la leche traída de Francia se vende entre 0,22 y 0.24 euros por tonelada llevada a cualquier punto de España, lo que supone 0,12 euros por debajo del precio que debería ser, según datos de ASAJA Huesca y de Unió de Pagesos.
Josep Massó, miembro de la ejecutiva nacional de la leche de Unió de Pagesos, ha explicado a Agronotícies que la situación de los ganaderos es complicada, ya que los costes de producción han subido entre un 30 y un 40% en el último año, mientras que el precio de la leche ha caído alrededor de un 20-25%. Esta conjunción de factores hace que muchas explotaciones hayan cerrado (en Catalunya se ha pasado de 3.000 granjas lecheras a 600 en tan solo dos años) y que las que quedan deban vender la leche a precios "tirados", ya que "estamos collados por la distribución", explica Massó.
Por este motivo, piden al Ministerio de Agricultura que apueste por una fuerte política de apoyo al sector de la leche, haciendo campañas de promoción a nivel español y, sobretodo, poniendo freno a las prácticas abusivas de la distribución (ya que este sector tiene, prácticamente en su totalidad, capital francés y prima los intereses galos por encima de los españoles). Asimismo, creen que sería bueno crear un etiquetado más explícito para la leche, de modo que los consumidores puedan saber de donde proviene la que compran y por qué procesos ha pasado (ya que es una práctica habitual traer leche concentrada de Francia y reconstituirla añadiéndole agua una vez en la planta, lo que disminuye notablemente sus propiedades). En este sentido, insisten en la importancia de comprar marcas reconocidas, que ofrecen un producto fresco y de calida, antes de las más económicas, que a menudo se someten a procesos de conservación o tienen una fecha de caducidad más corta.

Binèfar estudia demanar la declaració de zona catastròfica per la pedregada de dissabte

                                                                                                                                                                           Fotos: ASAJA Huesca

L'Ajuntament de Binèfar, en col·laboració amb les organitzacions agràries, esta recollint informació i estudiant la possibilitat de demanar la declaració de zona catastròfica pels danys causats per la forta pedregada del passat dissabte a la tarda, que ha danyat greument plantacions de fruiters i de cereals, com ordi, blat de moro o alfals.
Els fruiters han estat els cultius més danyats, ja que les fruites, o bé han caigut al terra o estan molt danyades, el que farà inviable la seva comercialització. En el cas dels cereals, el més danyat ha estat l'ordi, ja que, segons es va explicar des d'ASAJA Huesca, els grans han caigut a terra, el que ha suposat la pèrdua de gairebé la totalitat de la producció. Pel que fa a l'alfals, s'ha perdut el primer tall, tot i que s'espera poder recuperar el segon. Així mateix, en el cas del blat de moro, segons expliquen des d'ASAJA, encara és aviat per saber-ho amb exactitud però sembla que es podrà recuperar la planta. La tempesta d'aigua i pedra va deixar 40 litres per metre quadrat en tan sols 20 minuts.


El Ayuntamiento de Binéfar, en colaboración con las organizaciones agrarias, está recogiendo información y estudiando la posibilidad de pedir la declaración de zona catastrófica por los daños causados por la fuerte granizada del pasado sábado por la tarde, que ha dañado severamente plantaciones de frutales y de cereales, como cebada, maíz o alfalfa.
Los frutales han sido los cultivos más dañados, ya que los frutos están en el suelo o muy dañados, lo que hará inviable su comercialización. En el caso de los cereales, el más dañado es la cebada, ya que, según se explicó desde ASAJA Huesca, los granos están en el suelo, lo que ha supuesto la pérdida de la casi totalidad de la producción. En lo referente a la alfalfa, se ha perdido el primer corte, pero se espera poder recuperar el segundo. Asimismo, en el caso del maíz, según explican desde Asaja, aún es pronto para saberlo pero se espera poder recuperar la planta. La tormenta de agua y granizo dejó 40 litros por metro cuadrado en apenas 20 minutos.

La pedregada del cap de setmana danya més de 800 hectàrees de fruita de pinyol

La climatologia s'esta acarnissant aquesta setmana amb els pagesos del Pla de Lleida. Si diumenge va ser la pedra, que va afectar a 872 hectàrees de fruita de pinyol i més de 300 de cereal, dilluns va ser rel vent el que va danyar 266 hectàrees de cirerer i 330 d'albercoquer, segons xifres del departament d'Agricultura.

Les tempestes acompanyades de calamarsa que van tenir lloc el passat diumenge, des de mig matí fins a primeres hores del vespre van afectar al Pla de Lleida, tot i que amb una distribució irregular a tota la zona. La pedra, que no era massa gran, va caure barrejada amb molta aigua i els danys més considerables es van registrar en fruita dolça (sobretot pomeres) i en cereals de secà.

Pel que fa al vent, les fortes ràfegues que van bufar dilluns (van arribar als 85 km per hora en alguns punts) van ocasionar danys sobretot a la comarca del Segrià. Les principals espècies afectades són el cirerer i l'albercoquer, cultius que es troben en fase de recol·lecció. Els danys es poden traduir en la caiguda de fruits i en danys a la pell que es produeixen pel fregament amb les branques, amb la conseqüent pèrdua o devaluació comercial, segons fonts d'Agricultura.

També a l'Aragó el temps va fer de les seves. A Binèfar, per exemple, la pedra caiguda el dissabte a la tarda va danyar explotacions senceres de cereal.

Les xarxes anti pedra van evitar que els danys fòssin més grans

La climatología se está cebando esta semana con los agricultores del llano de Lleida. Si el domingo fue la piedra, que afectó a 872 hectáreas de fruta de hueso y a más de 300 de cereal, el lunes fue el viento el que dañó 266 hectáreas de cerezo y 330 de albaricoque, según cifras del departamento de Agricultura.

Las tormentas acompañadas de piedra que tuvieron lugar el pasado domingo, des de media mañana hasta primeras horas de la noche afectaron al llano de Lleida, a pesar de hacerlo con una distribución irregular en la zona. La piedra, que no era muy grande, cayó mezclada con agua y los daños más considerables se registraron en fruta dulce (especialmente manzanos) y en cereales de secano.

En lo referente al viento, las fuertes rachas que soplaron el lunes (llegaron a los 85 km por hora en algunos puntos) ocasionaron daños especialmente en la comarca del  Segrià. Las principales especies afectadas son el cerezo y el albaricoque, cultivos que se encuentran en fase de recolección. Los daños se pueden traducir en la caída de los frutos y en daños en la piel que se producen por el roce con las ramas, con la consiguiente pérdida o devaluación comercial, según fuentes de Agricultura.

También en Aragón el tiempo hizo de las suyas. En Binéfar, por ejemplo, la piedra caída el sábado por la tarde daño explotaciones enteras de cereal.

Un 20% de la vedella de Girona s'exporta als països àrabs

Un 20% de la producció de vaquí de carn de les comarques gironines es destina als mercats d'exportació, especialment a Líbia, Marroc, Egipte, Turquia o Iran, segons es va posar de manifest la setmana passada a la Jornada de la Vedella organitzada pel sindicat JARC, que va reunir a Girona a uns 70 de professionals del sector.
L'enviament de vedella de carn a Líbia és molt important pel sector, segons JARC, ja que aquest país és consumidor d'animals més petits i a més, permet alliberar pressió al mercat interior en un moment en que el consum ha baixat lleugerament per la crisi.
El sindicat també va explicar que s'estan duent a terme gestions perquè les exportacions de vedella al mercat libi es puguin fer des del port de Tarragona, enlloc d'haver d'anar a Cartagena, com passava fins ara. De moment, s'està exportant cap a Líbia des de Tarragona de forma provisional a l'espera de tenir els permisos definitius. A Catalunya actualment hi ha 1.300 explotacions de vaquí de carn.

                                                                                                                               Foto: El Mundo

Un 20% de la producción de vacuno de carne de las comarcas gerundenses se destina a los mercados de exportación, especialmente a Libia, Marruecos, Egipto, Turquía o Iran, según se puso de manifiesto la semana pasada en la Jornada de la Vedella organizada por el sindicato JARC, que reunió en Girona a unos 70 profesionales del sector.
El envío de terneros de carne a Líbia es muy importante para el sector, según JARC, ya que este país es consumidor de animales más pequeños y, además, permite aligerar presión en el mercado interior en un momento en que el consumo ha bajado ligeramente por la crisis.
El sindicato también explicó que se están realizando gestiones para que las exportaciones de ternera al mercado líbio se puedan realizar desde el puerto de Tarragona, en lugar de tener que ir a Cartagena, como pasaba hasta ahora. De momento, se está exportando hacia Libia desde Tarragona de forma provisional a la espera de obtener los permisos definitivos. En Catalunya actualmente hay 1.300 explotaciones de terneros de carne.

Calculen una disminució de 10 milions de tones en la producció de blat de Rússia i Ucraïna

La collita de blat d'enguany a Rússia i Ucraïna no es presenta tan bona com semblava per la falta d'aigua i les elevades temperatures registrades, especialment, a les regions del sud. Segons prediccions d'Agritel, s'espera una disminució de 10 milions de tones en la producció d'aquest cereal en ambdos països.
Segons les mateixes fonts, l'ordi, el blat de moro i el girasol també patiran un descens productiu, però en menor mesura. Pel que fa a la soja, la producción serà similar a la de l'any anterior.

La cosecha de trigo de este año en Rusia y Ucrania no se presenta tan buena como podía parecer por la falta de agua y las elevadas temperaturas registradas, especialmente, en las regiones del sur. Según predicciones de Agritel, se espera una disminución de 10 millones de toneladas en la producción de este cereal en los dos países. Según las mismas fuentes, la cebada, el trigo y el girasol también sufrirán un descenso productivo, pero en menor medida. En lo referente a la soja, la producción será similar a la del año anterior.

Font: Agritel

L'executiu de Rajoy aprova una partida de 10 milions d'euros per programes agrícoles i de desenvolulpament rural

El Consell de Ministres del passat divendres va aprovar una partida de 10,1 milions d'euros a repartir entre les comunitats autònomes per finançar programes agrícoles i de desenvolupament rural. Aquests diners també es destinaran a finançar els interessos dels crèdits concedits al 2008 a titulars d'explotacions ramaderes.
Així doncs, 5,82 milions d'euros es destinaran al finançament dels interessos dels crèdits concedits al 2008  als titulars d'explotacions ramaderes que, durant l'exercici, 2007 van suportar increments dels costos de producció per les elevades cotitzacions dels cereals, el que va provocar un encariment dels pinsos.

Consejo de Ministros                                                                    Foto: Magrama

També es va aprovar destinar 1,65 milions al programa de lluita contra les plagues, centrant-se en l'erradicació del caragol poma, entre d'altres.


El Consejo de Ministros del pasado viernes aprobó una partida de 10,1 millones de euros a repartir entre lsa comunidades autónomas para financiar programas agrícolas y de desarrollo rural. Este dinero también se destinará a financiar los intereses de los préstamos concedidos en 2008 a titulares de explotaciones ganaderas.
Así pues, 5,82 millones de euros se destinarán a la financiación de los intereses de los préstamos concedidos en 2008 a los titulares de explotaciones ganaderas que, durante el ejercicio 2007 soportaron incrementos de los costes de producción por las elevadas cotizaciones de los cereales, lo que provocó un encarecimiento de los piensos.
También se aprobó destinar 1,65 millones de euros al programa de lucha contra las plagas, centrándose en la erradicación del caracol manzana, entre otros.

ASAJA calcula una disminució de 260.000 tones d'ordi a la província d'Osca

El cereal presentava aquest aspecte fa un mes a la comarca de Monegros (Osca)                  Foto:Asaja Huesca

Aquesta no serà una bona collita d'ordi a la província d'Osca (Aragó). Segons les previsions del sindicat ASAJA, aquesta zona patirà enguany una disminució de 260.000 tones de producció en relació amb l'any passat per la forta sequera patida durant l'hivern, que les pluges de la primavera no han pogut corregir.Segons aquestes previsions, extretes d'un estudi elaborat per ASAJA per a la Comissió de Cereals Nacional, aquesta gran davallada en la producció es traduirà en 52 milions d'euros menys d'ingressos per a la collita d'ordi d'enguany. 
El president d'ASAJA Huesca, Fernando Luna, ha explicat a Agronotícies que la província d'Osca s'ha dividit en tres parts per tal d'elaborar l'estudi. Al  nord de la provincia, on els sembrat estan relativament bé, es podran collir entre 2.000 i 5.000 kg per hectàrea, a la part central, però les coses no pinten tan bé, ja que la collita es situarà entre els 0 i els 2.000 kg per hectàrea i, finalment, al sud d'Osca, on la situació és catastròfica, la collita serà zero. En aquesta zona sud de la província aragonesa, ja no és cosetxarà, tot i que en alguns camps es podria aconseguir un rendiment de 300 a 500 quilos per hectàrea, quantitat que Luna explica que es considera "irrecuperable". Segons Luna, la forta sequera patida durant l'hivern va deixar els camps en un estat molt crític, tant que en alguns casos, les pluges de finals d'abril (que van deixar a la zona entre 50 i 70 litres per metre quadrat) van arribar massa tard, quan les plantes ja estaven pràcticament mortes.
Davant d'aquesta situació s'ha sol·licitat el Decret de Sequera al Ministeri d'Agricultura i, amb el suport de la Comfederación Empresarial de la Provincia de Huesca (CEOS), també la declaració de zona catastròfica, atenent a l'elevat nombre de sectors afectats per la situació. No obstant, segons ha explicat Luna, de moment no han obtingut una resposta favorable ni del Ministeri d'Agricultura ni del de l'Interior (a qui han dirigit la declaració de zona catastròfica).

Imagen del cereal en la comarca Hoya de Huesca                                  Foto: ASAJA Huesca

La de este año no será una buena cosecha de cebada en la provincia de Huesca (Aragón). Según las previsiones del sindicato ASAJA, esta zona sufrirá este año una disminución de 260.000 toneladas de producción en relación con 2011 por la fuerte sequía sufrida durante el invierno, que las lluvias de primavera no han podido corregir. Según estas previsiones, extraídas de un estudio elaborado por ASAJA para la Comisión de Cereales Nacional, esta gran caída en la producción se traducirá en 52 millones de euros menos de ingresos para la cosecha de cebada de este año.
El presidente de ASAJA Huesca, Fernando Luna, ha explicado a Agronotícies que la provincia de Huesca se ha dividido en tres partes para elaborar el estudio. En el norte de la provincia, donde los sembrados están relativamente bien, se podrán recoger entre 2.000 i 5.000 kilos por hectárea, en la parte central, sin embargo, las cosas no pintan tan bien, ya que la cosecha se situará entre los 0 y los 2.000 kilos por hectárea y, finalmente, en el sur de Huesca, donde la situación es catastrófica, la cosecha será cero. En esta zona sur de la provincia aragonesa, ya no se cosechará, a pesar de que en algunos campos se podrían obtener unos rendimientos de 300 a 500 kilos por hectárea, cantidad que Luna explica que se considera "irrecuperable". Según Luna, la fuerte sequía sufrida durante el invierno dejó los campos en estado muy crítico, tanto que, en algunos casos, las lluvias de finales de abril (que dejaron entre 50 y 70 litros por metro cuadrado en la zona) llegaron demasiado tarde, cuando las plantas ya estaban prácticamente muertas.
Ante esta situación, se ha solicitado el Decreto de Sequía al Ministerio de Agricultura y, con el apoyo de la Confederación Emrpesarial de la Província de Huesca (CEOS), se ha pedido también la declaración de zona catastrófica, atendiendo al elevado número de sectores afectados por al situación. No obstante, según ha explicado Luna, de momento no han obtenido una respuesta favorable ni del Ministerio de Agricultura ni del de Interior (a quien se ha dirigido la declaración de zona catastrófica).

Restaurants Km0: de la terra a la taula

De la terra a la taula, aquesta és la filosofia que cada vegada més restaurants estan posant en marxa. Són els anomenats restaurants de Km0, un nou concepte que consisteix en comprar la matèria prima a, com a mínim, tres productors situats a un radi de menys de 100 quilòmetres del restaurant.

Cartell de la presentació de la guia de restaurants Km0 que tindrà lloc a Berga

A més, per ser considerat Km0, un restaurant ha de tenir a la seva carta 5 plats, els ingredients dels quals han de seguir aquesta proporció: un 40% han de ser adquirits a productors propers i el 60% restant ha de ser a base de productes ecològics (o que estiguin inclosos a l'Arca del Gust d'Slow Food).
Cada vegada són més els cuiners que decideixen posar en marxa aquesta filosofia al seu restaurant i, tant és així, que a Catalunya ja hi ha 34 cuiners inclosos a la llista de Km0. Molts d'ells es reuniran el pròxim 21 de maig a la Fonda Núria (al Berguedà) per debatre alguns dels objectius del moviment. Després de la part més acadèmica de la jornada, els cuiners dinaran a la Fonda Núria, on podran degustar bona part dels productes de la comarca, i visitaran una explotació berguedana d'ovelles ripolleses criades de manera ecològica.

El dissabte 26 de maig, també ha Berga, es presentarà el llibre A Taula amb Km0, una guia dels restaurants catalans que segueixen aquesta filosofia. L'acte, que tindrà lloc a la Fonda Núria de la capital del Berguedà,  comptarà amb la presència dels autors del llibre i de Pep Bover, productor ecològic d'Espunyola (al Berguedà).

La  Fonda Núria de Berga, restaurant Km0, acollirà diversos actes del moviment

De la tierra a la mesa, esta es la filosofía que cada vez más restaurantes están poniendo en marcha. Son los llamados restaurantes de Km0, un nuevo concepto que consiste en comprar la materia prima a, como mínimo, tres productores situados en un radio de menos de 100 km del restaurante.
Además, para ser considerado Km0, un restaurante debe tener en su carta cinco platos, los ingredientes de los cuales deben seguir esta proporción: un 40% deben ser adquiridos a productores próximos y el 60% restante debe ser a base de productos ecológicos (o que estén incluidos en la Arca del Gusto de Slow Food).
Cada vez son más los cocineros que deciden poner en marcha esta filosofía gastronómica en su restaurante y, tanto es así, que en Catalunya ya hay 34 cocineros incluidos en la lista de Km0. Muchos de ellos se reunirán el próximo 21 de mayo en la Fonda Núria (Berguedà) para debatir algunos de los objetivos del movimiento. Después de la parte más académica de la jornada, los cocineros comerán en la Fonda Núria, donde podrán degustar buena parte de los productos de la comarca y visitarán una explotación berguedana de ovejas ripollesas criadas de forma ecológica.
El sábado 26 de mayo, también en Berga, se presentará el libro A Taula amb Km0, una guía de restaurantes catalanes que siguen esta filosofía gastronómica. El acto, que tendrá lugar en la Fonda Núria de la capital del Berguedà contará con la presencia de los autores del libro y de Pep Bover, productor ecológico de Espunyola (Berguedà).

La UE diu que flexibilitzarà el "pagament verd" de la nova PAC

Imatge del Consell d'Agricultura de dimarts passat a Brussel·les

El Greening o pagament verd de la futura PAC, que pot suposar fins al 30% de les ajudes, s'ha convertit en un dels temes més polèmics de la reforma de la política agrària comuna. Tant és així, que aquest tema va centrar la reunió dels ministres d'Agricultura dels Estats Membres amb el comissari Dacian Ciolos del dimarts passat a Brussel·les. Segons diverses fonts, la UE estaria disposada a flexibilitzar algunes de les condicions d'aquesta mesura,després de les queixes de molts països.
En primer lloc, doncs, Brussel·les acceptaria deixar fora de l'obligació de diversificar cultius les explotacions de menys de 10 hectàrees (en la proposta inicial el límit per no fer rotacions de conreus era 3 hectàrees).També veuria amb bons ulls deixar-ne fora les finques de menys de 50 hectàrees que tinguin una part significativa en guaret o de pastures.
Així mateix, Brussel·les acceptaria modificar la definició de pastures permanents, de manera que es podrien incloure en aquesta categoria superfícies de pastura en les que els cultius herbacis no siguin predominants (com ara les zones de matolls). 
No obstant això, hi ha alguns punts en els que Ciolos no esta disposat a cedir. Per exemple, són punts no negociables que el pagament verd s'introdueixi en el primer pilar, que s'apliqui de manera homogènia a tots els productors de la UE, que s'apliqui sobre el 100% de les finques elegibles a pagaments i que el pagament verd suposi el 30% del total de les ajudes.

Les pastures, un dels temes que generen controvèrsia a la nova PAC

El Greening o pago verde de la futura PAC, que puede suponer hasta el 30% de las ayudas, se ha convertido en uno de los temas más polémicos de la reforma de la política agraria común. Tanto es así que este tema centró la reunión de los ministros de Agricultura de los Estados Miembros con el comisario Dacian Ciolos del martes pasado en Bruselas. Según diversas fuentes, la UE estaría dispuesta a flexibilizar algunas de las condiciones de esta medida, después de las quejas de muchos países.
En primer lugar, pues, Bruselas aceptaría dejar fuera de la obligación de diversificar cultivos las explotaciones de menos de 10 hectáreas (en la propuesta inicial el límite para no hacer rotaciones de cultivos era de 3 hectáreas). También vería con buenos ojos dejar fuera las fincas de menos de 50 hectáreas que tengan una parte significativa en barbecho o de pastos.
Asimismo, Bruselas aceptaría modificar la definición de pastos permanentes, de modo que se podrían incluir en esta categoría superficies de pasto en las que los cultivos herbáceos no sean predominantes (como zonas de matorrales).
No obstante, hay algunos puntos en los que Ciolos no está dispuesto a ceder. por ejemplo, son puntos no negociables que el pago verde se incluya en el primer pilar, que se aplique de manera homogénea a todos los productores de la UE, que se aplique sobre el 100% de las fincas elegibles a pagos y que el pago verde suponga el 30% del total de las ayudas.

Inicien una campanya perque els animals es puguin transportar un màxim de 8 hores

L'eurodiputat danès Dan Jorgensen ha recollit, en col·laboració amb l'associació alemanya Animals Engel's, més d'un milio de firmes per aconseguir que la Unió Europea revisi la legislació actual en matèria de transport d'animals vius per evitar que aquests puguin ser transportats durant més de 8 hores per anar a l'escorxador. Una mesura que, en cas d'aplicar-se, dificultaria la venda d'animals procedents d'Espanya a escorxadors de països com Itàlia, segons fonts del sector.
Gairebé 400 parlamentaris europeus han signat a favor d'aquesta prohibició, entre ells sis espanyols. No obstant això, la Comissió Europea no té en previsió revisar la llei 1/2005, que regula el transport d'animals.
Segons dades de l'Associació Porcat, a la UE es transporten per carretera cada any 28 milions d'animals de l'espècie porcina.


El eurodiputado danés Dan Jorgensen ha recogido, en colaboración con la asociación alemana Animals Engel's, más de un millón de firmas para conseguir que la Unión Europea revise la legislación actual en materia de transporte de animales vivos para evitar que estos puedan ser transportados durante más de ocho horas para ir al matadero. Una medida que, en caso de aplicarse, dificultaría la venta de animales procedentes de España a mataderos de países como Italia, según fuentes del sector.
Casi 400 parlamentarios europeos han firmado a favor de esta prohibición, entre ellos seis españoles. Sin embargo, la Comisión Europea no tiene en previsión revisar la ley 1/2005, que regula el transporte de animales vivos.
Según datos de la asociación Porcat, en la UE se transportan por carretera cada año 28 millones de animales de la especie porcina.

Els tractors surten al carrer a Cervera per celebrar Sant Isidre

Fotos: Agronotícies